Hi ha dies on un somriure és una pena
que degoteja amb l'alegria espesa de l'ànsia. Cada instant
sobrepassa la contradicció aparent dels camins que amb seguretat
arriben enlloc. Enlloc on la distància, el temps i l'oratge
reconstrueixen la cruïlla d'eixe instant viscut amb humitat, tendre
elixir de maduresa cítrica.
Hi ha espais mesurats en temps i
habitacles que degotegen com la sorra del temps. I mentre el pas
ulterior, que segueix el pas anterior, s'aprèn l'ordre dels
esdeveniments per no decebre la normalitat. El pas futur oblida el
pas passat completant el cercle de la vida, la mort. Descalç el
beduí rep el camí amb l'aprenentatge de l'arribada des del moment
de la partença, a peu nu. La dama blanca va parir el desert de les
paraules amb el dolor necessari del subjecte que busca l'acció del
verb, de la paraula feta acció, del vers en moviment...
Malgrat la pèrdua del hui la vida
continua present un pas més enllà del hui, ara i demà.
Foto en blanc i negre sobre un original a color de l'ull d'Albert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada