diumenge, 29 d’abril del 2012

"...el meu món és la poesia"


Interessant entrevista a Marc Granell d'Escriptors Valencians TV (www.escriptorsvalencians.tv). Quinze minuts d'experiència poètica clicant ací.



Comentaris molt interessants com per exemple: "L'única salvació que té l'home és l'art, i dins de l'art la poesia..."

També parla de l'impuls poètic com una vocació de joventut. Com una part necessària de l'adolescència. i com no podía ser d'altra manera per "al poeta pessimista", com ell diu que el defineixen els amics, "... i l'adolescència s'acava".

Per acabar compartir aquestes paraules de Granell que diu "...el meu món és la poesia".

 

dijous, 26 d’abril del 2012

Un entretants


Entreversos
entrediversos
entrepoemes
entrepomes
entrepà
entrecarn
entrevarals
entrecirials
entrepoesia
entreldia
entrenits
entrecollits
entrecot
entrecuix
entrecuixot
entrelínies
entrecomes
entrepunts
entreparaules
entremots
entrecames
entredosmés
entredues
entretres
entremassa
multitud
entrellaçada
entrevaris
entretots


Pep Alfonso, entretants

dilluns, 23 d’abril del 2012

9a carta al beduí del desert de les paraules, per Sant Jordi


Llegir és com pensar en veu alta. Fins i tot pots cridar, per exemple, escriure en majúscules i no passa res. Sona igual que en minúscules, a ras de vers i potser sense rima i tot. Doncs al calaix del teu cervell hi ha racons on les paraules esperen en fileres el seu torn per dir la seua. Per començar els versos o finalitzar-los també. La llibertat és tan gran que fins i tot alguns governants per ser absoluts, en el passat, han decidit silenciar-les. I en l’actualitat hi ha governants que han seguit aquest exemple d’ànsia i inseguretats d’una infància mal escrita.

Llegir és la màgia del silenci. L’oportunitat per ser el mag lletraferit de les paraules sonores i sordes, teues i d’altres, però de ben segur que escrites amb pauses. Necessàries per donar a les paraules el do de la saviesa. Pauses per donar-te l’oportunitat d’escoltar als altres lectors i als altres poetes. O també als escriptors de llargs discursos per paraules.

Les paraules sempre et donen la possibilitat de llegir en l’ordre i el concert que mes s’adapta a les teues necessitats de lletraferit compulsiu. Podràs muntar a lloms d’un cavall blanc, o negre o marró o ... verd, perquè no? I amb una pica llarga que acaba amb una a oberta i majúscula l’enfonsaràs a la boca del drac. Per unes línies podràs ser Sant Jordi mata dinosaures menja lletres. Un ecologista dels versos rimats amb naturalitat. Aquells que mesuren les seues paraules amb poca broma. Amb la traça i la paciència dels primers lletraferits orals de la paraula. La màgia desconeguda dels inicis.



Salut i bona caça, de paraules,
Pep Alfonso



 

dijous, 19 d’abril del 2012

8a carta al beduí de les paraules



Dies i dies que les paraules brollen sense presa però sense pausa. Busquen l’eixida natural per ordenar-se en versos dispersos i proses diverses. Sensacions multiformes que busquen les mans del picapedrer que els dóna la forma estimada. Estimada que no perfecta. Per a perfecció ja estan les idees, les intuïcions del poeta. La perfecció no sap de faltes d’ortografia o de fisonomia. Fins i tort hi ha versos on l’arruga és bella i la rima assonant, però amb idees d’altres. Altres és important per al nosaltres; el poeta, el marit, el pare, l’amic... el fill de paraules de secà.

Puta d’oros!!!!
d’una baralla
de quatre pals:
cors,
cavallers,
putes i
madams.
Jugar-s’ho tot
al final del dia
no és cap solució
poètica.



 

dimecres, 11 d’abril del 2012

7a carta al pelegrí de les paraules

El mes d'abril venia sec de paraules. Desèrtic de mots conversos i fins i tot dispersos per l'arena. Deixats caure sobre els fulls amb el vent desescrit i fràgil de l'agonia de final de vers.

Vers rere vers contemple entre línies que es garbellen sentiments. No és un oblit i tampoc els deixe caure al buit. És més senzill que tot això i allò i l'altre de més avall o amunt. Segons li rote al vent desescrit, el vent del vers.

Però malgrat tot les paraules caminen amb el pelegrí, de la ma de rimes àtones. O tanmateix a les butxaques foradades del poeta amic del pelegrí de les paraules. Hi ha moments on el camí dels dos coincideix i reciten els mateixos versos dispersos. Mots que entre els dos ordenen amb coherència poètica, pelegrina. Quina coherència hi ha a les paraules que afirmen ser? I no es preguntem mai qui? Potser a l'abril paraules mil però, amb quina rima cauran?

Demà passat tornarem a rellegir el poema per gaudir de la rima i altres pauses.