divendres, 13 de desembre del 2013

Fruita encetada



Fruita encetada, de desig mutilada
entreoberta al paradís de la Flor
convidant-nos a menjar del plaer
de compartir versos en blanc i negre
delers d’un paisatge posseït de somni
on llimes envellixen com els pits joves
d’una dona madura entrada en llums
i ombres i versos descalços i arítmics
a l’espera d’un peix que menja arracades
de cirera de roig fosc com la sang de nena
que treu el cap per la figa d’una geganta
menstruació d’aquest laberint d’opalí oníric
màtria d’halurs de plata de la Flor mexicana
que atrapa un cigne entre el sexe nu de mots
d’una verge del silenci, de la llum i del vers
blanc i negre que amb els ulls oberts, un cop
i un altre, mira la fada del cap d’espasa i peix

Pep Alfonso, escrit el tretze de desembre de 2013.
Per a la Flor Garduño i per a l'amiga Alba Pelufo
en agraïment a la proposta que ha inspirat
aquest poema que de ben segur canviarà...


 

dijous, 5 de desembre del 2013

poder, impotència i ànima





Busque entendre aquest goig que em puja

des de la base del sacre fins el plexe solar

potser un orgasme efecte d’aquesta mamada

emocional, causalitats de la pèrdua de potestat

que com un esguit de desig la meua fel dissemina

d’un colp ardent el meu verí somort per l’ànima



Busque el vers reflexat a l’espill de la paraula

que em retorna l’amargor del mot a la gola

com una metàfora de viscositat difuminada

per la imatge d’onanisme perdut a la mirada

ara entenc perquè la mesura no els importa

al cobricel d’aquest poder impotent d’ànima


Per Pep Alfonso, 6 de desembre de 2013