dilluns, 26 de gener de 2015

qualsevol nit aquesta

Una nit qualsevol, com aquesta nit mateixa, potser els versos amaguen la llum entre encavalcaments i imatges de paraules fosques. Serà una depressió el solc que deixa una metàfora d’ànima nocturna, d’il·luminats mots, de síl·labes que com guspires d’un poema busquen eixir del somni. Del meu insomni reconvertit en vida diürna a hores de tempestes amb poca llum i moltes frases fetes. Fetes i desfetes al calaix dels oblits de major i els records de nen on es retroben les infidelitats de la vida i la mort. Tot una caixa dels tresors de cartró o de llanda que qualsevol nit d’aquestes es convertirà en un dia qualsevol que enlluerna els versos, més vius que morts, de la meua deshabitada ànsia per escriure entre somnis. Un recipient com un altre on adobar les paraules en salmorra aromatitzada per endolcir la mala llum del dia. Malpensant que la fresca nit guarirà les ferides d’aquest poema o conte o faula de personatges insomnes; güendos, donyets, maremortes i dones d’aigua que tenen com a recer insules aromàtiques del vell Benicadell i la bella Mariola, tant jove com ell és vell i tant bella com ella és gran.  El destí és un cicle de paraules que com l’ànima es perd a les pàgines la nit. Un lligall de fulls amb tapes dures com el dia aquell, com qualsevol altre, hui mateix guarda l’exterior del interior, la llum de la foscor. 


Foto del blog: Vent d Cabylia

2 comentaris:

Encarna Roselló ha dit...

Qualsevol nit de silencis de lluna hi pots trobar un poema com aquest que et fa pessigolles a l'ànima.

Pep Alfonso ha dit...

Gràcies Encarna Roselló pel teu comentari entre versos que amb els silencis fan pessigolles a l'ànima... i a la llibertat de sentir i estimar!!!!