divendres, 13 de desembre del 2013

Fruita encetada



Fruita encetada, de desig mutilada
entreoberta al paradís de la Flor
convidant-nos a menjar del plaer
de compartir versos en blanc i negre
delers d’un paisatge posseït de somni
on llimes envellixen com els pits joves
d’una dona madura entrada en llums
i ombres i versos descalços i arítmics
a l’espera d’un peix que menja arracades
de cirera de roig fosc com la sang de nena
que treu el cap per la figa d’una geganta
menstruació d’aquest laberint d’opalí oníric
màtria d’halurs de plata de la Flor mexicana
que atrapa un cigne entre el sexe nu de mots
d’una verge del silenci, de la llum i del vers
blanc i negre que amb els ulls oberts, un cop
i un altre, mira la fada del cap d’espasa i peix

Pep Alfonso, escrit el tretze de desembre de 2013.
Per a la Flor Garduño i per a l'amiga Alba Pelufo
en agraïment a la proposta que ha inspirat
aquest poema que de ben segur canviarà...


 

dijous, 5 de desembre del 2013

poder, impotència i ànima





Busque entendre aquest goig que em puja

des de la base del sacre fins el plexe solar

potser un orgasme efecte d’aquesta mamada

emocional, causalitats de la pèrdua de potestat

que com un esguit de desig la meua fel dissemina

d’un colp ardent el meu verí somort per l’ànima



Busque el vers reflexat a l’espill de la paraula

que em retorna l’amargor del mot a la gola

com una metàfora de viscositat difuminada

per la imatge d’onanisme perdut a la mirada

ara entenc perquè la mesura no els importa

al cobricel d’aquest poder impotent d’ànima


Per Pep Alfonso, 6 de desembre de 2013




dimecres, 27 de novembre del 2013

Amor eixut



Amor eixut, vers de secà
vagit renadiu i esperança
en l’oblit amortallada
com la darrera paraula
record d’un vers, estimada
pel llaurador de la lletra
badada i als llavis resseca
mentre el desig, capficat
fa solcs en la necessitat
de la humitat estimada
que entre versos la buscava
verge de sons com la mirada
d’aquell goig caigut novençà
entre els calls tendres de les mans
l’amor convertir en treball
t’ha mogut una pruïja
un orgasme en l’ànima


Pep Alfonso, 27 de novembre de 2013


 

dissabte, 23 de novembre del 2013

Silenci



El silenci que busque
és orfe silenci desitjat
és amagatall del somni
aixopluc dels beduïns
al desert de les paraules

El silenci que exhibesc
és crit als llavis escanyat
és il·lusió de tel vestit
cos aborigen del desig
al desert de les paraules

Silent bramul de l’ànima
que m’acompanya el pas
escrivint el camí descalç
i als llavis cosit un bram
on trescar el zenit d’un pam

No hi ha ordre i distància
entre els grànuls de lletra
a la sorra acumulada al vers
munt de tinta al mig dispers
a l’espera de la fi del temps

Pep Alfonso, escrit al silenci de la nit del 24 de novembre de 2013


El pintor Piotr Pavlensky es cus els llavis per les Pusy Riot

 

dimecres, 6 de novembre del 2013

Tríptic silent



I



Submergit a la caixa plena de silenci de soroll silent ressec reescrit amb tot el dolor que cap dins l'habitacle enfosquit a la mirada externa al tacte social de la vida que esdevé enyor distant com el cinema mut que esdevé la mirada de familiars i amics amb l’ànsia de descobrir i entendre el teu interior callat, tranquil, distant, a la penombra de l'empatia dels no crit, dels no tancat, dels no interior, dels altres a tu, dels nosaltres a tu... també nosaltres amb tu volem saber com és el teu interior i compartir l’arqueta dels trons del nostre ser soroll esclatat de vers lliure lluny del control del mètric i rimat poeta desescrit que et pensa i sent sobre aquest paper alhora buit i ara també escrit en blanc i negre sobre el film



II



Esclata el interior en un gemec contingut pel silenci abraçat amb cadenes de soroll exterior com la  cançó dissonant d'un sobreviure fora la llar entre capsa i capsa fins la matrioixca més gran que et protegeix dels teus propis crits des de dins en set capes constants d'un guirigall conscient o no tant conscient d'ésser jo, d'ésser tu, d'ésser i estar després d'explotar amb una canonada de versos desbocats constantment sobre l'ego, del jo, del mi, del tu, dels ells... del tots i cap dels altres que no sent el mateix tsunami de veus silents per mi i el mateix brou de sorolls articulats per tu en comunicació constant des del teu crit engolit enllà



III

 

Si desconeixes el so pots sentir el crit ofegat a la música dels telers d'aquests filaments neuronals enrotllats en cert desordre a la bobina de la calma que cobrint el cicle del fus retorna i torna amb moviments rituals i matemàtics després de la tempesta buscant també l'aixopluc de l'afecte fins i tot l'escalfor produïda en fregar els dits per la pell tensa de la caixa fosca i sorda de semblança llunyana amb la música de telers que no abandona i revifa com el vent que de llebeig ens acarona fredament amb tota la seua estima distant i silent per als nosaltres i propera de sorolls per als tu i jo fins assumir que el silenci no és negre ni la mirada és fosca ni l'estima és d'un color especial si no és el teu



Poema "Tríptic silent"
Pep Alfonso, per al Projecte Àgatha



https://www.facebook.com/projecte.agatha?fref=ts
Cliqueu l'imatge per accedir a la pàgina face del projecte