dimecres, 9 de setembre del 2009

Al centre, la mirada.


L’estiu acaba i comença amb Bronwyn.



Remolinos de cielos y de océanos

de incesantes distancias funerales.


El centro es lo lejano, y es allí

entre espirales grises y plateadas,

donde acaso la cruz es una cruz,

el cruce y el encuentro.


El centro es el lugar donde la imagen

habla desde su doble transparente.


Un poema de Bronwyn, de Juan Eduardo Cirlot.

Publicat per Ediciones Siruela a l’any 2001



On està el centre? On es troben les mirades? On es perd la vida buida, ofegada de llum i falta d’ombres? A l’entrecama de l’esser el poeta es traga tots els versos de cada dia. Un plat d’entrecuix de pollastre i entrecop d’especulació servida fresca, transparent. Embeguda d’oli de motor. Marinada d’actualitat. I per resposta, en la distància, celebrem el funeral de l’ànima. Grisa processó de l’esperit covard. Encorbat cap a dins com un caragol. Que es torna a perdre mirant-se el cor. El centre del plat fondo. El centre de l’abisme transparent. On la mirada és el centre de la creu.



I al centre del nostre món reprenem la tertúlia del Desert de la Paraula. Esperem que tots els últims divendres de mes ens puguem vorer al Casal Jaume I de la Vall d’Albaida. La pròxima el divendres 25 de setembre a l’hora de sempre. Sopar, molles i tertúlia...