Entreoberta
la porta del meu cor
m'he
trobat saquejada l'estança
on
un lladre d'ànimes i entranyes
m'ha
deixat un buit que m'ompli tot
Esgotat
el patiment, compartit dins enllà
amb
amigues, germans, familiars i estranys
després
de caure i alçar-me i com no recaure
i
realçar-me com sóc qui sóc, supervivent
Al
camp de concentració és el meu dolor
baix
la mirada constant del botxí de la por
fosc
carceller que em vol violar la tenacitat
no
em deixaré fer i desfer per dins a voluntat
No
sóc sols en aparença una bonica escorça
on
marcar el teu nom i el meu a ferro i foc
sóc
les arrels que alimenten el teu amor
els
fruits que compartíem abans de la batalla
Ja
sé que sóc qui sóc i no tinc lladre als pits
que
em vinga a furtar ni ànima ni entranyes
però
sinó puc fer meu el teu dolor, què sóc?
Un
carceller passiu que t'escolta l'ànima patir?
Seràs
exemple a seguir, la llum de l'afecte
un
conte d'heroïnes per contar als meus fills
escrit
al llençol per recitar-lo al calor del llit
l'esforç
fet humanitat sense gènere ni dubte
Per Pep Alfonso, dedicat a ma tia Pepita i
a les meues amigues Celia i Maru
Foto de Toni Balanzà,
Aquest poema s'ha fet expressament per al recital amb motiu de la inauguració de l'exposició DONES
MASTECTOMITZADES, realitzada el dissabte 9 de març al Centre de Cultura Caixa Ontinyent (oberta fins el 24 de març). Una exposició que aporta una mirada sincera i
necessària de diferents dones. És un projecte paral·lel al calendari
solidari de l’Associació Caminem Juntes, la recaptació del qual es
destina íntegrament a l’equip d’investigació de la Dra. Ana Lluch, la
qual centra el seu projecte a detectar càncer en dones joves. Estes
fotografies, del fotògraf Toni Balanzà
i cedides per la Kir Royal Gallery, són retrats d’heroïnes nues que es
presenten les seues cicatrius amb tota naturalitat i pretenen
desestigmatitzar les dones que han patit el càncer de mama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada