divendres, 10 de gener de 2014

Dama blanca cavaller negre




“A beautiful body  project” de la fotògrafa Jade Beall

Fa pocs dies, potser ahir, una amiga va compartir a la vida virtual unes fotografies molt suggeridores. Gràcies Eva per provocar en mi tot un doll d’imatges de creació i vida. Compartint la col·lecció “A beautiful body  project” de la fotògrafa Jade Beall va tornar a saltar l’automàtic de la corrent femenina que, segons altra amiga, jo tinc present a la meua vida. La vida és una corrent alterna, una línia que unix els dos extrem s en un cercle que dóna sentit a la pretesa línia recta de la vida.

http://eldesertdelaparaula.blogspot.com.es/2013/03/supervivent-endins-soc.html
 Entrada al desert de les paraules
en aquest mateix sentit de màtria

Cada cop tinc més clar que la nova forma de l’altre món és possible passa per recuperar un passat llunyà on la màtria té molt més sentit que la pàtria. Una societat més intel·ligent on la mare tenia tot el sentit en el cicle de la vida. La societat estava en mans de mare. El segle XXI i següents serà de la dóna o no serà. I no parle de feminisme activista. No parle d’una ideologia que portada a l’extrem no és res més que la imatge reflectida a l’espill del masclisme. Parle de la seguretat de sentir-se entre els braços d’una mare i no a les mans d’un pare. De la petita diferència de matís que, als fets històrics em remet, han abocat aquest patriarcat a la desfeta més flagrant, a la deshumanització més brutal d’una societat, per no dir-li plaga, que porta aquest cicle de vida cap a la mort. I no parle de la mort com a final necessari que reconduïx la línia cap al cercle de la vida. Parle de la mort que destruïx la bellesa de la vida. Parle de la mort que condemna a l’ostracisme a la felicitat de compartir l’alegria de la paraula.

La Dama blanca que conviu amb el Cavaller negre fan d’un ésser una esperança equilibrada de sobreviure. Gràcies mare i gràcies pare per no apagar el ciri bicèfal de la dualitat necessària per sobreviure a la monotonia d’aquesta societat de consum.

 

3 comentaris:

Yvonne Widin Cavigelli ha dit...

Molt interessant. Un abra¢ de Yvonne

Mariola Nos ha dit...

Totalment d'acord!

Abraçada.

Pep Alfonso ha dit...

Moltes gràcies Yvonne Widin Cavigelli i Mariola Nos!!!!