dijous, 5 de desembre de 2013

poder, impotència i ànima





Busque entendre aquest goig que em puja

des de la base del sacre fins el plexe solar

potser un orgasme efecte d’aquesta mamada

emocional, causalitats de la pèrdua de potestat

que com un esguit de desig la meua fel dissemina

d’un colp ardent el meu verí somort per l’ànima



Busque el vers reflexat a l’espill de la paraula

que em retorna l’amargor del mot a la gola

com una metàfora de viscositat difuminada

per la imatge d’onanisme perdut a la mirada

ara entenc perquè la mesura no els importa

al cobricel d’aquest poder impotent d’ànima


Per Pep Alfonso, 6 de desembre de 2013