diumenge, 26 d’octubre del 2014

caminants sense dia

La nit és un recer d'humanitat solitària on el silenci fermenta per maurar el nèctar de la primera persona del singular. Aquell jo que tu pronuncies en veu baixa, cap endins de l'ànima, i esdevé ressò de la darrera maceració d'un mateix. Al cap i a la fi no hi ha silenci més intens que la fosca llum de la nit, inexistent encara al pensament. Únic encara al sender que travessa el desert de les paraules.

Tot silenci a la foscor de la nit és senzill d'entendre en contemplar la son d'un infant de mamella assadollat de present, sense pensar en un futur inexistent, desconegut, innecessari a la llum del seu dormir. Encara sense màcula al insomni del seu refugi, de la seua vida sense nit i dia. No hi ha trànsit al desert de les seues paraules i llau encara aliè a l'escalfor de l'arena, embolicat al caliu del bressol. La llar és un somni que encara no alimenta la nit.

Els beduïns de la quimera nocturna som caminants sense dia. Salut i benaurança als habitants del desert de les paraules.


divendres, 24 d’octubre del 2014

Nit clara

La nit és un terreny de secà on florix renadiu el sentiment més fosc de la persona, flor o flora. Floreix amb l'escàs reixiu de la vergonya, de l'oblit, de la manca d'humitat que residix a l'estança de l'ànima. Sols pots comprovar fins on descansa la teua mirada a l'interior d'aquesta cambra si et deixes caure a dintre. Com al pou del somni. L'aljub que s'omple a les nits que com aquesta creix renadiu el sentiment de l'esperança, flor d'un dia i una nit. A la nit obres els ulls per sentir i créixer i al dia tanques el ulls per protegir-te i no morir.

Potser la màgia de la nit està a l'interior de la teua mirada, al centre d'eixe indret desconegut anomenat ànima.

La bona nit és com el bon dia, un desig que compartim en parella, en cercle, en humanitat... buscant amb deler el principi.


dissabte, 11 d’octubre del 2014

ser

Orgullós de ser del meu Poble
ser de parla valenciana
dedins la llengua catalana.
Dubtós de dir-ne Humanitat
pobre desencís social
lesa i molt poc saludable.
Fosca fel impronunciable
que cobrix de gel i penombra
la veu que sol assumiràs
per la silent mort del poeta.
Aquell pel govern rematat
en un dia tan assenyat
ni la processó retindrà
l'orgull glaçat de ser de poble.


Aquest poema il·lustra una noticia trist del passat 9 d'octubre al cap i cassal del meu poble; [Vídeo] Permissivitat policial davant els nazis el 9 d'Octubre