divendres, 19 de desembre del 2014

Potser dormir és una aventura insomne

De debò que he intentat escriure aquest silenci amb les línies translúcides del meu somni. Però ha estat impossible i em trobe resseguint versos dispersos en aquesta avançada nit de ja complida tardor i prenyat hivern. Tot un poema caure a final de vers de l'escalfor dels llençols a la gèlida fulla blanca d'aquesta nit. Caure infinit al pou de la paraula, a l'abisme de l'ànima deserta, a la mirada perduda de les lletres que m'observen des dels llibres tancats i apilats a la tauleta del llit. Un cúmul de miratges del David i altres fullatges de boscam mediterrani de fulla punxeguda i perenne. Com aquest insomni reconvertit en paràgraf sense punts ni finals. Perquè quan dixe de polsar aquest teclat, que té un ressò agut a silenci de plàstic, començarà a revifar la llum a les escletxes de la nit ja consumada en dia.


divendres, 28 de novembre del 2014

Nit de cinc versos

El temps és un estrany company per escriure versos. És eixa companyia silenciosa que t'abraça com la nit. Amb uns braços tènues, d'una finor freda però tendra a l'hora. És la sensació de les Heliconíades filles de Zeus i Mnemosine perdudes a la muntanya sagrada de la meua vall blanca. Full de transparència cruel, com un record que no et recorda més enllà de la paraula, escrit prim sobre el temps. Amb l'aquiescència promiscua de les muses que dies enllà compartien riures amb l'enyorança del poeta. Hui però puc dir que escric, quaranta síl·labes, amb la mateixa senzillesa que la nit esdevé dia.





I
Gaudisc l'aurora pel final
durar i perfer el principi
Gaudisc escriure't pel final
caminar tocant als teus versos
no encallar en comes ni en punts



dimecres, 26 de novembre del 2014

La primera nit sense el corredor



Aquesta nit Agnieszka no ha pogut resistir els dolor del part. Després de 15 anys l'embaràs d'Agniezska ha estat frustrat. La criatura, de malnom #elcorredorpolones, no ha resistit els espasmes del part sense epidural. La mare volia un part natural i sense intervenció ni divina ni molt menys d'humans especialitzats en parts sense dolor. No hi ha silenci a la nit que no puga omplir el dolor d'uns pares en perdre els plors harmònics d'una criatura grunge o de sons alternatius a la mitjana normal. La nit ens té malacostumats als sons que no suporten la llum del dia, el compàs de quatre quarts. Ara la Cèlia, la deessa de la nit, dirà Jane dispara als estels de Mugroman. I els plors d'aquest mostre es quedarà en uns fenòmens tangibles que mullen la cançó trista de Cindy Lance.

No vull desaparèixer com una cançó negra d'ones hertzianes sota el control sagnant del meu heroi. L'anul·lació del jo no és cap heroïcitat de vos meretriu, la València més senil potser, però mai l'heroïna d'un Rèquiem del Krzysztof Wojtkiewic amb ovni final inclòs.

La nit és un recer per a l'estranya llum d'uns cigarrets. No em digues que no ho saps? Viu de nit i mor, un poc, de dia en escoltar els sons que es perden pel corredor llarg, estret i fantasmagòric del polonès.

Un noctàmbul que no oblida mai el joc perillós que va tindre lloc a l'hiperespai. 


http://youtu.be/-OZGvXebBpM?list=UUo-owJMnnYKEhZ4Z5MhdYQA



diumenge, 26 d’octubre del 2014

caminants sense dia

La nit és un recer d'humanitat solitària on el silenci fermenta per maurar el nèctar de la primera persona del singular. Aquell jo que tu pronuncies en veu baixa, cap endins de l'ànima, i esdevé ressò de la darrera maceració d'un mateix. Al cap i a la fi no hi ha silenci més intens que la fosca llum de la nit, inexistent encara al pensament. Únic encara al sender que travessa el desert de les paraules.

Tot silenci a la foscor de la nit és senzill d'entendre en contemplar la son d'un infant de mamella assadollat de present, sense pensar en un futur inexistent, desconegut, innecessari a la llum del seu dormir. Encara sense màcula al insomni del seu refugi, de la seua vida sense nit i dia. No hi ha trànsit al desert de les seues paraules i llau encara aliè a l'escalfor de l'arena, embolicat al caliu del bressol. La llar és un somni que encara no alimenta la nit.

Els beduïns de la quimera nocturna som caminants sense dia. Salut i benaurança als habitants del desert de les paraules.


divendres, 24 d’octubre del 2014

Nit clara

La nit és un terreny de secà on florix renadiu el sentiment més fosc de la persona, flor o flora. Floreix amb l'escàs reixiu de la vergonya, de l'oblit, de la manca d'humitat que residix a l'estança de l'ànima. Sols pots comprovar fins on descansa la teua mirada a l'interior d'aquesta cambra si et deixes caure a dintre. Com al pou del somni. L'aljub que s'omple a les nits que com aquesta creix renadiu el sentiment de l'esperança, flor d'un dia i una nit. A la nit obres els ulls per sentir i créixer i al dia tanques el ulls per protegir-te i no morir.

Potser la màgia de la nit està a l'interior de la teua mirada, al centre d'eixe indret desconegut anomenat ànima.

La bona nit és com el bon dia, un desig que compartim en parella, en cercle, en humanitat... buscant amb deler el principi.


dissabte, 11 d’octubre del 2014

ser

Orgullós de ser del meu Poble
ser de parla valenciana
dedins la llengua catalana.
Dubtós de dir-ne Humanitat
pobre desencís social
lesa i molt poc saludable.
Fosca fel impronunciable
que cobrix de gel i penombra
la veu que sol assumiràs
per la silent mort del poeta.
Aquell pel govern rematat
en un dia tan assenyat
ni la processó retindrà
l'orgull glaçat de ser de poble.


Aquest poema il·lustra una noticia trist del passat 9 d'octubre al cap i cassal del meu poble; [Vídeo] Permissivitat policial davant els nazis el 9 d'Octubre


dimecres, 23 de juliol del 2014

un tast de Caòtica versemblança en format digital






Malgrat la calor que està fent El petit editor no para a sol ni ombra. Ja teniu un tast del meu darrer llibre de poemes Caòtica versemblança publicat per l’editorial carcaixentina. Un tast de 16 pàgines publicades en format llibre digital a Issuu. Una plataforma on passar pàgina està a sols un clic. A l'ombra i amb un bon granissat de llimó i orxata 8barrejat com diem a la Vall) podeu gaudir d'uns versos de caòtica versemblança al vostre ordinador portàtil, tàblet o mòbil.

Ací teniu l’enllaç des d’on accedir a Caòtica versemblança amb l’esperança que us agrade a tots i totes.

dilluns, 30 de juny del 2014

nit i dia



Acabar el dia amb una bona nit és com vèncer la por a perdre l’escalfor de la llum. Eixa feredat que ens impedix aprofitar la frescor màgica de la nit i donar a la claror el merescut descans de la foscor. Territori de somnis dominats per la por a perdre, per la por al ser que no sap estar i a l’estar sense poder ser més enllà que por. Eixa és la malaltia del dia i de la nit, la por. Amb eixa al·lucinació somniada al vell mig de l’ànima el jo és controla’t pel jo. El personatge controla la ficció, la titella controla al titellaire i la nit il·lumina el dia i el dia continua il·luminant la enfosquint la nit. No hi ha res com la por per dubtar on comença i acaba el cercle del temps, el recorregut del teu viatge a través del jo. No tingues por de ser qui ets, nit i dia.


diumenge, 8 de juny del 2014

Bona i absenta nit tingueu






Absenta la nit a la llum coberta de tèrbola fluïdesa com l’ànima que em bec d’un sol glop per no assaborir l’amargor d’aquest destil·lat d’alta graduació en somnis. No hi ha més oportunitat per degustar aquesta fada verda que gota a gota. Com a l’alambí de coure es condensen les quimeres nocturnes i fantàstiques que governen la meua nit. Aquesta meua nit la diluiré amb aigua freda sobre un terròs de sucre que degotejarà amb un núvol de xarop i com la nit emboirada em bressolarà l’absenta. 



Absenta la nit, absenta als meus somnis. S’absenta als teus també en la solitud d’un recipient de vidre amb forma de pera anomenat got d’absenta. No deixes perdre el teu ser al fons d’aquest vas d’alquímia casolana.  



dijous, 5 de juny del 2014

El meu poema al Figatell literari de 2014



Poema embotit de realisme simbòlic o figatell de versos de fetge de setanta poetes

Òbric el tel
per embotir
de fetge i cansalada
els millors verbs
que el porc va engolir
en engreixar de jove
les pàgines de malucs rosats
de setanta poetes

(...)
 
Podeu continuar llegint-lo al blog dels Plats literaris així aprofiteu per tastar també els plats literaris, en aquest cas figatell, dels companys i companyes que el passat dissabte  24 de maig ens van reunir a Oliva de la ma de l'amfitriona  saforenca, la poetessa  Àngels Gregori.

http://platsliteraris.blogspot.com/
 Escriptors i escriptores participants a la jornada