Absenta
la nit a la llum coberta de tèrbola fluïdesa com l’ànima que em bec d’un sol
glop per no assaborir l’amargor d’aquest destil·lat d’alta graduació en somnis.
No hi ha més oportunitat per degustar aquesta fada verda que gota a gota. Com a l’alambí de coure es condensen les quimeres nocturnes i fantàstiques que governen
la meua nit. Aquesta meua nit la diluiré amb aigua freda sobre un terròs de
sucre que degotejarà amb un núvol de xarop i com la nit emboirada em
bressolarà l’absenta.
Absenta
la nit, absenta als meus somnis. S’absenta als teus també en la solitud d’un
recipient de vidre amb forma de pera anomenat got d’absenta. No deixes perdre
el teu ser al fons d’aquest vas d’alquímia casolana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada