dijous, 24 d’abril de 2014

Primers quatre versos de Caòtica VERSemblança





"Sobre aquesta mar de sorra descansaré l'afany

assecaré les paraules mullades al temporal

planys d'infantesa i mots banyats als records

reescrits al déu creador pels beduïns del vers" ...


Escriure és parlar d'un mateix. La mateixa dificultat que desconèixer qui eres i escriure qui eres. Perquè es pot observar, reflexionar i actuar, en aquest cas escriure, des d'un altre lloc que no siga un mateix? Potser els crítics o aquells que més saben de la teoria del poema i d'altres parides tenen molts exemples d'escriptors que han afrontat el full en blanc des d'un altra perspectiva. Doncs sí és possible l'empatia poètica i escriure des de la vivència d'un altre. Sempre serè un escèptic d'aquesta capacitat d'aparent cosmopolita emocional. 

Aquesta aparent versemblança caòtica d'una vida, del que portem d'ella, és una bona tinta per ratllar els fulls blancs de l'ara mateix, de l'únic futur possible convertit en ara i ací. Aquesta reflexió és la que afronte per segona vegada després de convertir en passat el agradable futur de desvirgar les meues emocions per escrit envers l'ara i ací. Prompte aquestes paraules ja seran passat i pot ser no ens interesse tornar a començar un llibre que ja ocupa el seu lloc a les baldes de la biblioteca personal. Com a lector compulsiu he tingut l'experiència d'actualitzar en present eixe passat enquadernat entre les solapes d'un llibre. 

Espere de tot cor que la meua mirada caòtica entre versos et siga sempre un ara i ací, una mirada al futur que nia en cada decisió present.

https://www.facebook.com/pages/Pep-Alfonso-escrit-de-COR/240062139529460
Escrit i dibuixos de Pep Alfonso.
Portada de David Vidal, El petit editor.