dijous, 25 de novembre del 2010

"Si em parles del desig". de Manel Alonso i Català


           En eixe cos és tatuada la meua vida.
           En cada solc traçat per l’inefable rella del temps
           trobe la meua estima, el meu desig,
           el meu plaer, el meu dolor, la meua fantasia
           anhelant a convertir-se en sement del goig perpetu.
                      (Poema 5)

Ja em vaig sentir fascinat amb el poemari “Com una òliba”, llibre que he anat rellegint a estones, com si em calgués prendre’n petits bocinets per anar assaciant la fam pels detalls de la vida que no abaste i que l'escriptor i blogaire Manel Alonso i Català, amb una concisió envejable en el seu llenguatge, aconsegueix captar amb indiscutible mestratge (“Esbosso un mot i com un gresol/m’Il·lumina, m’acompanya”). No debades, després de la seua publicació, algú va tindre l’encert de batejar l’autor com “l’home que mira”.
 
 I ara, amb “Si em parles del desig” (Premi de poesia Antoni Matutano 2010. Vila d’Almassora) em retrobe de nou amb l’observador, però aquesta vegada, de geografies més carnals, aquelles que gaudeixen sovint d’una força gravitatòria que ens apropa, que ens arrossega, que ens empeny per les dreceres més fosques amb la claror del desig. 
 
Durant tota la lectura d’aquest poemari he tingut al cap aquell vers de Neruda que diu: “Desnuda eres tan simple como una de tus manos”, amb el que aconsegueix abastar l’extraordinari amb la senzillesa. I es què les mirades d’en Manel són precises, amerades d’una basta tendresa, sovintejades per referències sobre els ritmes de la  natura (“Recorre com una onada lenta, la sorra de la seua pell”), com qui retroba, en el goig dels esforços amatoris, el plaer de les caminades pel terme, sota la llum entelada que ofereix el brancatge dels arbres o la lluentor de vidre del cel obert i en gaudeix de les descobertes. 
 
Tot i que és un evident exercici de bona literatura, quasi podria passar per un llibre d’imatges. Un catàleg de detalls sobre els racons del cos que fitem perquè “ens arrabasse els sentits/i ens negue de gaubança”. 
 
El llibre es tanca amb una trentena de “Petits poemes eròtics” (la majoria d’ells fantàstics haikus)que envolten, com perles, la valuosa anatomia d’aquest llibre (“El castell dels mots/t’alce lleu sobre la carn./Humil et reescric”).  Amb “Si em parles del desig” puc ben assegurar que un poema ben acabat és una rodonesa que un pot llegir amb el gest semblant de qui acarona, plaent, el cos despullat de la persona estimada. Imprescindible.
Article de Josep Manel Vidal
 
 
 

dimecres, 24 de novembre del 2010

PREMI DE POESIA ALFONS EL MAGNÀNIM - 2010

 
El pròxim divendres al Teatre Olimpia d'Oliva podeu gaudir de la presentació de:

"New York, Nabokov & Bicicletes" d'Àngels Gregori



Premi de poesia Alfons el Magnànim 2010



New York és com el primer amor:
és el que més s’estima
quan encara no has aprés a estimar bé.

Les altres ciutats,
com els amors que vénen després,
no s’estimen tant, però s’estimen millor.

diumenge, 19 de setembre del 2010

Un sentit adéu a l'amic Labordeta, un gran poeta

Labordeta, sin más.


Somos
como esos viejos árboles
batidos por el viento
que azota desde el mar.

Hemos
perdido compañeros
paisajes y esperanzas
en nuestro caminar.

Vamos
hundiendo en las palabras
las huellas de los labios
para poder besar

tiempos
futuros y anhelados,
de manos contra manos
izando la igualdad.

Somos
como la humilde adoba
que cubre contra el tiempo
la sombra del hogar.

Hemos
perdido nuestra historia
canciones y caminos
en duro batallar.

Vamos
a echar nuevas raíces
por campos y veredas,
para poder andar

tiempos
que traigan en su entraña
esa gran utopía
que es la fraternidad.

Somos
igual que nuestra tierra
suaves como la arcilla
duros del roquedal.

Hemos
atravesado el tiempo
dejando en los secanos
nuestra lucha total.

Vamos
a hacer con el futuro
un canto a la esperanza
y poder encontrar

tiempos
cubiertos con las manos
los rostros y los labios
que sueñan libertad.

Somos
como esos viejos árboles.




Entreu al lloc de You Tube on penja aquest video i llegiu els sentits adéu a un vertader poeta del poble. Un d'aquells que la gent sent propi i pròxim. En definitiva un poeta.

divendres, 27 d’agost del 2010

Des de [La Terra d'Enlloc] Definicions de poesia


L'estudiós txec del segle passat, A. R. Nykl, en el seu clàssic llibre sobre la poesia araboandalusina (1946), com a preàmbul inspirador del seu estudi, presenta tres citacions que, tot i tenir la solemnitat de les coses greus i serioses, i malgrat que emanen encara un romanticisme pur i exultant en plena Segona Guerra Mundial, fan de bon llegir i inciten a l'elevació de la intenció poètica. Ací les teniu:

1. La del Profeta Muhàmmad, contrapunt de l'opinió que sobre "els poetes" es pot llegir en la sura de  XXVI, vv. 224-226 de l'Alcorà: "Pel que fa als poetes, els segueixen els extraviats. No els has vistos que erren per totes les valls i diuen el que no fan?".
قال النبيّ صلعم انَّ من البيان لَسحرًا وان من الشعر حِكَمًا

= El Profeta (que Allāh el beneeixi i li doni pau!) digué: "Certament, hi ha encant en l'eloqüència, i certament, hi ha saviesa en la poesia."
Ṭabaqāt aš-Šāfi'īya al-kubrā

2. Aquesta sembla del mateix Nykl, ja que no duu cap autoria.

"UN POEMA ÉS LA IMATGE MATEIXA DE LA VIDA EXPRESSADA EN LA SEVA FORMA ETERNA."

3. I finalment una definició de P. B. Shelley en la seua Defensa de la Poesia:

"LA POESIA ÉS DE FET UNA COSA DIVINA. ÉS ALHORA EL CENTRE I LA CIRCUMFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT; ÉS ALLÒ QUE ABASTA TOTA CIÈNCIA, I ÉS ALLÒ A QUÈ TOTA CIÈNCIA S'HA DE REFERIR."

Shelley


--
Enviat per Terra d'Enlloc a La Terra d'Enlloc el 8/26/2010 07:32:00 PM

dimecres, 7 de juliol del 2010

La llarga nit, homenatge de Jaume Plensa a l'Estellés


Desperte d'una somnolència amarga. El volum fet carn entre nosaltres de Jaume Plensa m'ha fotut un colp de sentiments contraposats. Sentiments recolzats sobre les parets de la ment. Aquella cambra poc moblada que serveix per, reescriure? Encara no sé quina és la seua funció. Quines són les paraules d'aquest llibre en blanc que ens va fotre al cap el Creador.

Però un documental sobre el Jaume m'ha tornat, de moment, als desert de les paraules. I ací teniu. Vull compartir aquests versos. Compartir la troballa d'un home lletraferit per l'art de les paraules fetes volum i vida recollida.


Homenatge de Jaume Plensa a "Assumiràs la veu d'un poble" de l'Estellés


Observa l'Home recollit

segut al baix ventre del seu somni

sobreescrit a les carns de l'úter

entre la ment ocult

a dintre de la mare vida

observa com mor la mort

i viu la vida

a l'interior del seu silenci

vigilant als vianants

mentre llig del seu llibre

reescrit amb paraules soltes

de vers lliure

perquè no van enlloc

observa el vent i les paraules

de l'home recollit, assumit.

Poema de Pep Alfonso


Com diu Jaume Plensa al reportatge: Si l'art té una força és perquè no serveix per res. És impossible de manipular quan l'art ix de debò. Jo crec que és com una poesia. Què pots fer amb ella?”.



divendres, 26 de febrer del 2010

DES DE L'ALTURA, A L'AGUAIT...




DES DE L’ALTURA, A L’AGUAIT, EL DEPREDADOR
espera el moment adequat per abalançar-se sobre la presa
i amb un colp de talonari convertir la contrada
en parcel·les urbanitzables.
Animàlia que amb una aparent abraçada d’amor
ofega la seua víctima i la devora fins al moll de l’os,
i deixa en marxa al seu darrere
muntanyes d’argila cuita sobre el sòl rònec.




“Correspondència de guerra” de Manel Alonso. Aguaclara Editorial
Hui divendres 26 de febrer de 2010
al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida

EL TIMBAL


Així doncs, interpretaràs d’oïda,

però quina mestria no serà

la teua que, sense desencaixar

les peces de l’instrument percudit,

et saltarà de les mans cada nota.

Algú a part de tu en sabrà dur el ritme

i algú altre, per descomptat, l’harmonia,

i després entre tots, amb molta traça,

posareu per escrit la partitura.

Tot això serà una gresca, una cràpula,

i a més lliurareu batalla a la vida;

llàstima que, en transcórrer unes hores,

com d’ordinari, una inoportuna

visita us aixafarà la guitarra.




“Homèrides” de Vicent Penya. Edicions Bromera

Hui divendres 26 de febrer de 2010

al Casal Jaume I de la Vall d'albaida



dijous, 25 de febrer del 2010

Vicent Penya i Manel Alonso al Jardí de les Delícies

La poesia que us presentarem al Desert de la Paraula ja ha calmat la seua set al Jardí de les Delícies d'Amàlia Garrigós en Ràdio Nou. El passat dissabte 20 de febrer a les 11 del matí els poetes Vicent Penya i Manel Alonso van recitar i presentar els seus llibres. Sobre tot van parlar de poesia. Ací teniu el tall de veu del programa.

Malgrat tot no us confieu que aquest dos beduins de la paraula sempre tenen versos doncs són fons naturals de poesia. El vers no s’asseca mai al desert de la paraula. Sempre hi ha un vers que compartir.





Us esperem al recital poètic i posterior tertúlia del Desert de la Paraula al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida el divendres 26 de febrer de 2010 a les 20:00h.

dimecres, 10 de febrer del 2010

Vicent Penya: un amic, un poeta



Per anar fent boca ací teniu un text sobre Vicent penya del blog de Juli Capilla "adesiara".

"
De tots aquests anys de projectes periodístics –de caire cultural, majoritàriament–, el llegat més valuós que n’he recollit ha estat, sobretot, de caràcter humà. La balança és molt positiva, sens dubte –per bé que cal dir també que alguns “intel·lectuals” m’han decebut profundament: no per les mancances que pogueren ostentar impúdicament (tots en tenim, de mancances), sinó per la seua obstinada i miserable mesquinesa. En el cas de Vicent Penya excel·leix l’home culte i, a més a més, la seua humanitat"...

... text complet al blog de l'autor.

divendres, 5 de febrer del 2010

Poesia i comporís cívic


Versos breus però no lacònics, lleugers i no pas superficials, fondos sense embafaments, apassionats sense patetismes, complexos sense ser exhaustius, de vegades incisius i penetrants, esmolats com el ganivet d’un saginer, dolços com carrossos de sucre, d’altres suaus i eteris com bambolles de sabó, irònics i irreverents, melancòlics sense llàgrimes i, al capdavall, sincers, sense cap pretensió de convèncer ningú, amb l'única voluntat de dir allò que es vol dir, allò que cal dir…”

Article del poeta Joan Baptista Campos. Pots llegit-lo complet al seu blog: “La garfa dels dies

dijous, 4 de febrer del 2010

"Homèrides" de Vicent Penya i "Correspòndencia de guerra" de Manel Alonso

Tertúlia per al darrer divendres de febrer dia 26 a les 20:00h


El Casal Jaume I de la Vall d'albaida celebra aquest curs el seu 10 aniversari d'activitat cultural. Des del Desert de la Paraula volem sumar-nos a aquesta celebració i convidar-vos a la presentació de dos poemaris singulars. Les "Homèrides" de Vicent Penya editat en Bromera i "Correspondència de gerra" de Manel Alonso editat en Aguaclara.

L'acte consistirà en una breu introducció dels autors i un recital poètic. El duet poètic serà a càrrec dels mateixos autors.

En acabar el recital i després del corresponent sopar baix braç tindrà lloc l'habitual tertúlia "El Desert de la Paraula" al mateix Casal Jaume I de la Vall d'Albaida.

Video de l'entrevista a Manel Alonso pel recent guardó al XIII Premi de Poesia Paco Mollà que otorga l'Ajuntament de Petrer. El video es va emetre a l'EMTV de Puçol.

dijous, 28 de gener del 2010

Divendres, final de mes al Casal, desert desèrtic


Desèrtic és desert

que m’omple les entranyes.

Buscant-te al moll dels ossos

on l’agonia líquida em viu,

doncs no se viure. Sol,

com un parany d’aigua

esmaperdut, desèrtic, solitari.

M’embolica, resseca,

com el paper d’estrassa

i m’omple les butxaques

del suc del sentiment.

Escorregut com cor de fruita

estimada, que desescric

amb la paraula. Gota a gota

el silenci regalla l'arena i

reomple l'oasi al caminar.

Com un rellotge d'aigua

que l'esperança empeny

en el desert com una pau suau

aquell vent de l'est i la llum

que et busca des de l'orient etern

per escalfar-te la foscor.


Ja sols sóc un beduí

perdut al seu interior

on l'arena no crema els peus

i el vers no canta l'ànima.

La llum profunda, captiva

revola i no troba l'eixida

dintre d'una caixa de sabates.

Pep Alfonso, gener del 2010






divendres, 8 de gener del 2010

Divendres 29 de gener de 2101 TERTÚLIA al desert



La Tertúlia del Desert de la Paraula comença l’any nou amb tema. Volem dedicar-li el primer pas de l’any, el divendres 29 de gener de 2010, als versos inspirats en la imatge del desert. Ja que el llibre de Jàfer “El Desert”, publicat a Edicions 62 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en l’any 2003, va ser l’inspirador del bateig de la criatura desèrtica.

El vent ha destrossat tots els desitjos, tot els meus somnis són com l'arena. Ara no sé cap on tirar, què fer, què somiar. Els dies han passat en l'angoixa més alta. Com les gavines de la negra mar o com les naus portadores de deliris venien a la platja, a la deserta platja o roca esquerpa, els infantons del dia. Cadascú coneix el que li és propi. Però qui coneix els seus somnis profunds? Els somnis profunds dels homes, els seus paisatges ocults, els seus desitjos secrets, els seus misteris inexplorats... I la poesia, l'artesania de les paraules, què té a veure amb la immensitat dels deserts, amb la profunda immensitat i solitud dels deserts? Quin camí condueix als deserts i quin al de la poesia?... (Complet a la web de Salvador Jàfer)