dimarts, 17 de novembre del 2015

Sorteig de dos llibres dedicats

Des de la publicació d'Envers a la primavera de 2012 i dos anys després pel maig de 2014 amb Caòtica versemblança han plogut moltes lletres. Per les pàgines en blanc del meu desert de les paraules i pels deserts d'altres companys i companyes de viatge. Beduïns i beduïnes d'un mateix país ressec i necessitat d'humitats diverses. Però sobretot de lletres que amb el seu reixiu constant et deixen els llavis a tremp del desig. Una necessitat de passar els mots perduts entre les pàgines, ara ja no tan blanques, com els fulls caducifolis d'aquesta senda que anomenem vida.

M'agradaria compartir amb tu, o amb la persona que desitges, els dos llibres amb una dedicatòria especial i personalitzada. Sortejaré entre les persones que es facen seguidores del "Desert de les paraules" els dos llibres dedicats a la persona que desitgeu. Per poder entrar al sorteig caldrà fer-se seguidor i enviar-me un mail amb les dades a pepalfonso@gmail.com

Gràcies aborígens d'aquest desert de lletres per la vostra participació i seguiment.



Ànima

Almesc
alfàbega
a la merda,
cercle redó i putrefacte
de paraules oloroses i malsonants
patim contínuament ferum social
en fer caure les nostres necessitats
pel propi pes de la paraula
al fons passiu de l’ànima
excusat reflex del costum.

El llibre "Envers" està ple de definicions per versos.
"Ànima" és un de tants, dels primers versos indefinits envers el poeta.



El camí, la senda, el desig, el tindre, el ser, l’estar
tots els mots formen granets d’un vers, d’un poema
d’un llibre deslligat pel pròleg o l’epíleg on es junten
amb les mateixes fulles llançades al vent de Caos

Cinquena quarteta del poepròleg que enceta el poemari
"Caòtica versemblança",
la porta d'un llibre el títol de la qual és "abans de la tempesta"

dijous, 5 de novembre del 2015

No hi ha nit

No hi ha nit que no tanque els ulls amb l’esperança d’obrir-los a la llum silent de la foscor d’estels il·luminada. Aquella habitació amb vista als excusats oblidats pels racons del cervell.

Els impulsos elèctrics, amb caòtica versemblança de la rítmica nocturna, van impregnant d’halurs de plata la pel·lícula inconscient del descans, etern per unes hores o minuts encara. A colps sords vaig reescrivint aquesta mirada nocturna als abismes de l’ànsia. Aquest deler que sent és un membre de sexe imaginari que trempa tot el meu cos des d’aquest epicentre no-sóc, infinit i fred també. Però alhora escalfat amb les guspires d’un desig de bona nit amb la companyia adequada, o no tant adequada, a la circumstància de l’espectacular espasme musical que es produïx quan sona el no-res.

Al final, i al principi, tot dins el moviment quiet del cercle, l’eretisme nocturn de la vida diària és l’expressió màxima i gràfica del silenci al desert de les paraules. Sempre a recer de les bambolines picades de llums al teatre de la mort, el principi d’un altra vida.



De pimer, sonat de xai


Dòcil edat de la innocència
glòria i enyor de Babilònia
Pretèrit bacanal daurat
que del sacrifici fas Festa

Fera deslletada i feliç
Cobejança impia d’un imperi
cec de supèrvia i poder
brama en vida com un lleó

i ignora la mort com un xai
que capcot rep en hecatombe
el seu crit dissolt en silenci

Resta la conhort dels cretins
servida en safata de plata
l’àpat cruent al punt de Déu


Poema escrit per al Xai literari
del 16 de maig de 2015 celebrat a Sagunt
amb els companys i companyes de lletres
del PV, i un poc més enllà.
Poema publicat al blog Plats literaris.