diumenge, 27 de maig de 2012

rellegir-me



De tant de rellegir-me
se'm fan estranyes
les paraules.
Els versos, encara
dispersos,
semblen d'un altre.
Amb el paperet del sucre
senyale el vers
on m'he quedat
bocabadat, amb boca d'altre,
i entre dents recite
mots de cotofluix
vergonyes molles
que em colpixen
com si foren teues.

Per desintoxicar-me
repasse la simfonia
per un estat de coma
d'En Ramon, d'un altre.


  per Pep Alfonso