Què farem quan s’acabe el món? Segons els experts,
desexperts desexperats, en profecies i altres ciències, en desembre de 2012 el
nostre globus es punxarà per un punt concret, però per determinar (per a
ciència exacta amb les mates hi ha prou), del seu perímetre. Segons sembla l’espectacle
serà el divendres 21 però l’hora, açò no són matemàtiques malgrat que mate
molt, no la saben.
Comencem a fer l’amor sense mirar pel? És el plaer del
cos qui ens alimenta o les paraules o les paraules són l’aliment? El plaer de
les paraules és més intens i perllongat. Doncs fer l’amor és recitar uns versos
qualsevol mentre escriure els mateixos versos significa mantenir, subjecte a un
racó de l’eternitat, eixe esclat de goig intern. En ejectar un bon poema, fins
i tot si reescriu a mort, l’orgasme es manté en l’aire girant dins l’ànima
eternament. Sobreviu a la teua ànsia en deixar-te perdre per l’entrevers avall. Com els efluvis orgasramàtics del teu plaer metafòric.
La resposta està a final de vers, de l’últim vers. El
poema sempre conclou amb un final i punt. I l’orgasme, amb rima o sense, esdevé
l’últim dels plaers mullats d’aquest camí de lletres. Que l’esclat del teu
globus orgasgramàtic s’escampe al damunt del màxim de lectors possibles.
Cadascú, o cadascuna, ja es torcarà les paraules, humides o no, que considere
impertinents.
a.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada