dimecres, 9 de maig de 2012

10a avís als beduïns del desert de les paraules


Què farem quan s’acabe el món? Segons els experts, desexperts desexperats, en profecies i altres ciències, en desembre de 2012 el nostre globus es punxarà per un punt concret, però per determinar (per a ciència exacta amb les mates hi ha prou), del seu perímetre. Segons sembla l’espectacle serà el divendres 21 però l’hora, açò no són matemàtiques malgrat que mate molt, no la saben.

Comencem a fer l’amor sense mirar pel? És el plaer del cos qui ens alimenta o les paraules o les paraules són l’aliment? El plaer de les paraules és més intens i perllongat. Doncs fer l’amor és recitar uns versos qualsevol mentre escriure els mateixos versos significa mantenir, subjecte a un racó de l’eternitat, eixe esclat de goig intern. En ejectar un bon poema, fins i tot si reescriu a mort, l’orgasme es manté en l’aire girant dins l’ànima eternament. Sobreviu a la teua ànsia en deixar-te perdre per l’entrevers avall. Com els efluvis orgasramàtics del teu plaer metafòric.

La resposta està a final de vers, de l’últim vers. El poema sempre conclou amb un final i punt. I l’orgasme, amb rima o sense, esdevé l’últim dels plaers mullats d’aquest camí de lletres. Que l’esclat del teu globus orgasgramàtic s’escampe al damunt del màxim de lectors possibles. Cadascú, o cadascuna, ja es torcarà les paraules, humides o no, que considere impertinents.