diumenge, 3 de juny de 2012

11a epístola als beduïns de la paraula calma



Al meu cap hi ha una cercavila de dimonis coeters que a ritme de tabals i dolçaines em fan petar el cervell que no està per festa i ni vacances. La possibilitat d'esplai en aquest moments és contradictòria. Sempre hi ha unes hores abans d'acabar el diumenge per rematar l'ociositat. Les hores de la nit, si ja has estat previsor amb la migdiada, són bones per continuar llegint Dickens o rellegir uns versos qualsevol; Simfonia per a un estat de coma, Petjades insomnes, La plaça salvatge o fins i tot rellegir-me uns versos més per preparar la presentació a Mallorca d'ENVERS. Estic buscant un inèdit per oferir quelcom més al públic de la Banyera Voladora.

Foto d'Ibai Acevedo utilitzada per La Banyera Voladora

En un principi no tenia molt clar això de volar a cavall d'una banyera però crec que serà un encert. Una experiència d'aquelles que omplin la motxilla de records, bones imatges i frases fetes. És una banyera, pel que deduïsc de la seua activitat, amb uns vols molt filosòfics. A banda d'oferir música en directe i recitals poètics també hi ha molta reflexió. Supose que cadascú la interioritza al seu gust com és d'esperar per a ments lliures que s'estimen a la saviesa. Uns se l'empassaran tota d'un glop amb cervesa fresca, vi del terreny o còctels diversos, amb versos. I altres reflexionaran a base de digerir mals de cap com el que jo m'empasse ara mateix.

A mi em desperta aquells anys d'institut on la filosofia era per mi la droga més dura que un adolescent pot digerir. Fins i tot pensava estudiar eixa ciència de la rama de lletres que de malnom té filosofia. Però sols m'ha donat per estudiar fotografia i acabar escrivint versos dispersos, diversos i al final conversos. Els poetes sempre han ajudat a la reflexió pròpia i d'altres. Com deia el poeta Marc Granell “els poetes som els éssers més imprescindiblement inútils que hi ha sobre la terra”.

Mentre finalitzen les línies d'aquest escrit sembla que minva la lluna dels meus dimonis tronadors. La calma mai és calma eterna doncs seria una anormalitat calma analitzada amb l'ànsia del dialèctic atomista. La veritable natura de la calma s'analitzaria fins les seues parts més o menys calmes. Les paraules són molt sofrides malgrat la calma aparent de les pàgines immaculades que ocupen. Es mantenen calmes alienes a l'estima dels lectors i lectores que les magregen, amb desitjos diversos, dispersos i alguns fins i tot conversos.