Hui Rosana, la meua parella, la dona
amb la que porte compartint més de vint-i-dos anys de la nostra vida, m'ha
regalat un record perdut. Uns versos que ja no recordava. Unes
paraules que li vaig dedicar quan celebràvem el meu vint-i-nou
aniversari. Just feia un any i un mes abans de la cerimònia de la
nostra boda. Ara no recorde si vaig escriure el poema sobre un
tovalló de paper al Restaurant La Jordana o si ja el portava preparat. Supose que celebrant el
meu aniversari el poema seria improvisat sobre el moment que em
regalava l'estima i els set anys que ja compartíem.
El que em sorprèn és la constant i
poc encertada repetició de la paraula flaire. Ara hagués ficat:
sentor, aroma, alè, vent suau del bescoll, efluvi eteri d'una mirada
de desig... i tantes altres imatges que m'obrin els nassos al record
d'un sopar que, per moments, passa per davant meu com un curtmetratge
en blanc i negre. Potser un dia reescriga aquest moment per retocar,
sols l'alè, d'aquesta memòria que torna a nosaltres com un
telegrama del passat. També em sorprèn la senzillesa de la construcció poètic i de les imatges del poema. Com sempre faig, després d'un temps de vers reposat, ara retocaria ací i allà. Potser un altre dia de silenci entrebuscat al desert de les paraules.
Un moment
d'un record,
almenys d'una flaire
del perfum musical
de la teua companyia.
El color tabac
als teus ulls
em besa els llavis
amb regust sec a brandy,
aniversaris i penombres
oblits per agrair
la calor de la teua flaire.
11:45h
de la nit, després de sopar a la Jordana. 27 de febrer de 1998.
2 comentaris:
T'estime és el millor resum ... Enhorabona!
És per tant una paraula sofrida o soferta de responsabilitat als braços del desig que sempre abracen l'amor amb les mans obertes i les paraules, un poc tancades.
Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre engresquen a continuar els senders de la paraula!!!!
Publica un comentari a l'entrada