dimarts, 4 de juny del 2013

l'alè d'un telegrama en blanc i negre


Hui Rosana, la meua parella, la dona amb la que porte compartint més de vint-i-dos anys de la nostra vida, m'ha regalat un record perdut. Uns versos que ja no recordava. Unes paraules que li vaig dedicar quan celebràvem el meu vint-i-nou aniversari. Just feia un any i un mes abans de la cerimònia de la nostra boda. Ara no recorde si vaig escriure el poema sobre un tovalló de paper al Restaurant La Jordana o si ja el portava preparat. Supose que celebrant el meu aniversari el poema seria improvisat sobre el moment que em regalava l'estima i els set anys que ja compartíem.

El que em sorprèn és la constant i poc encertada repetició de la paraula flaire. Ara hagués ficat: sentor, aroma, alè, vent suau del bescoll, efluvi eteri d'una mirada de desig... i tantes altres imatges que m'obrin els nassos al record d'un sopar que, per moments, passa per davant meu com un curtmetratge en blanc i negre. Potser un dia reescriga aquest moment per retocar, sols l'alè, d'aquesta memòria que torna a nosaltres com un telegrama del passat. També em sorprèn la senzillesa de la construcció poètic i de les imatges del poema. Com sempre faig, després d'un temps de vers reposat, ara retocaria ací i allà. Potser un altre dia de silenci entrebuscat al desert de les paraules.


Un moment
d'un record,
almenys d'una flaire
del perfum musical
de la teua companyia.

El color tabac
als teus ulls
em besa els llavis
amb regust sec a brandy,
aniversaris i penombres
oblits per agrair
la calor de la teua flaire.

11:45h de la nit, després de sopar a la Jordana. 27 de febrer de 1998.



2 comentaris:

Unknown ha dit...

T'estime és el millor resum ... Enhorabona!

Volem reprendre el bon costum de fer tertúlia ha dit...

És per tant una paraula sofrida o soferta de responsabilitat als braços del desig que sempre abracen l'amor amb les mans obertes i les paraules, un poc tancades.

Moltes gràcies pels vostres comentaris que sempre engresquen a continuar els senders de la paraula!!!!