diumenge, 9 de juny de 2013

em confesse INV3RS



Fa uns dies em vam demanar que era per mi l'INV3RS. La veritat és que era un ànsia per rellegir un dia que feia molt de temps que escrivia amb uns amics. La realitat ha superat la ficció malgrat que tot ha estat entre paraules la sinceritat de les quals ha fet realitat un somni, un poema, una fraternitat de la paraula.

Sols compartir amb tots i totes unes imatges que parlen per si mateix i un poema que el podeu llegir i fer vostre vosaltres mateix. La resta la deixarem fermentar a la bota de cuir de l'INV3RS al Celler del Vers de Carcaixent. El temps dirà, malgrat la seu lleugeresa, la maceració adequada d'aquest brou de la fruita del desig i la paraula.

Clica en la foto per accedir a la galeria de fotos

Jo em confesse inv3rs, del tot
declare, ara i ací, públicament
i per escrit, amb versos lliures,
que vull eixir de l'armari del vers
escampar la seua flaire a places i carrers
que fort aroma a metàfora impregne,
mulle i remulle el teu cos fins l'os
de la pesseta com al putxero matern
i que la bacanal de llibertat t'esclate
als llavis com una caixa de Pandora
de trons i mots de colors i perfums
que la nit dels teus somnis et deixe
mai més sol en aquest son col·lectiu
on la sensació de llibertat, en vers,
va més enllà de la imatge d'un vaixell
d'ensenya pirata que sura a la suor
espesa de la necessitat compartida
allò que cap lladre ens pot furtar
la virginitat mesurada de la veritat

Jo confesse que sóc l'amant inv3rs
que llig capbussat la teua veu de tinta
i escolta l'esclat del teu desig, entreversos

Pep Alfonso, per als INV3Rsos i INV3Rses del món de la paraula!!!!