dissabte, 8 de març de 2014

Poesia per a una nova màtria




Les dues darreres setmanes han estat molt intenses en quant a actes poètics: recitals, presentacions de llibres i la preparació i assistència al Taller de Poesia que la poeta Isabel Robles està donant-mos a l'Aula oberta de la Universitat de València.

A més a més els actes han anat situant-se al voltant d'un deixos dies que encara cal commemorar, el Dia Internacional de la Dona. El primer acte impregnat d'igualitarisme i feminitat es va desenvolupar a Alzira als locals de la Falla La Gallera, 2x8 veus de març. Impressionant l'espai triat, el Saló Àrab del Circulo Alzireño, i magnífic també com va transcórrer la vetllada amb 18 veus poètiques acompanyades a la guitarra per Ferran Dalmau, amb un final musical de bandera amb Joan Amèric. 

A mi em va tocar acompanyar a la poeta Rosa Roig i va estar un plaer ser, per uns minuts, la seu parella poètica. Vaig llegir el poema "La mare i la filla" d'aquesta gran poeta i el meu poema "Rosa" que està dedicat a la meua dona Rosana. Però vaig aprofitar el context per allargassar  el poema quatre versos més i dedicar-li'ls a la meua parella circumstancial, la Rosa Roig. Ací teniu el poema Rosa amb la nova pinzellada, espere us agrade.



Rosa

Rosa de ramals deserts
rosa de camins estrets
decolorada pel temps
acaronada a destemps.

No em talles les mans
que et vull per dins tocar,
abraçar, afalagar... i distant
obrir-te els pètals rosats.

Creixes en horts de paraules
abonades d’oclusives i tendres
infidelitats d’adolescent vell
que repeteix curs distret.

Tens tres pètals ermitans
al primer pas negre fosc
després al caminar negre plom
i a l’últim escaló negre clar.

Rosa folrada de vellut negre
esperança escrita amb espines
punxes romes que et punxen
a contracor, solitari i tendre.

Crec en la Rosa arrelada al test
a la terra d’oblidada humanitat
Rosa que busca llibertat de ser
d’estar, de donar en igualtat

Poema d’ENVERS

Dedicat a la meua dona Rosana.

Els últims quatre versos han estat escrits

i dedicats a la meua parella de lletres Rosa Roig.




La setmana de lírica poètica va continuar impulsada per Isabel Robles en proposar-mos fer el poema de treball per al taller dedicant-lo al Dia de la Dona. i ací teniu el poema escrit amb motiu del Dia Internacional de la Dona per al Taller de Poesia a la Universitat de València.



Obre la caixa com un cor.
Aboca la dona silent
que et sobreviu reclosa
al besllum de la retina.
Mira l’home interior
dins enllà on t’oblides
del gest de la paraula.
Ressona entre versos
la cançó de bressol
tornada matriarcal
a la venus de Willendorf.

Tanca el cor com una caixa.
No t’oblides que és màtria
de les dues cares la presència
aquesta pàtria que et negues
a reconèixer com a pròpia.
Un exvot del passat que ara
al museu és una incertesa.




Dedicat a Isabel Robles per impulsar la creació d'aquest poema
des del Taller de poesia i a les altres dones
companyes del taller de poesia: Judith, Laura i Maria.

 Isabel Robles recitant al 2x8 veus de maç a Alzira

 

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Interessants moviments, Pep
Avant

Pep Alfonso ha dit...

Gràcies seguidor desconegut ;-)

El poema ha maurat un poc. Ara s'ha convertit a versos octosíl·labs. Potser el dissabte s'estrene a Alacant a la Festa de la poesia.

Salut, bona lletra i millor vers,
Pep Alfonso