dimarts, 31 de març del 2015

Fals sonet vers una vera amistat


Per a Ximo Urenya

Com acarona el vent la pedra viva
s’ha anat esculpint la nostra amistat
Com l’escalfor suau de l’arena fina
que s’adapta al cos amb aquesta estima

de germà menor a germà major, com
l’aprenentatge inevitable del vent interior
Vaig ser alumne no oficial de la teua paciència
a jornada completa fent cròniques d’una veu

que era i serà per sempre la del teu poble
d’aquell ciutadà responsable de ser per sempre
poble entre tot el poble, terra per sempre terra

llaurador de paraules, treballador de l’escola
de la vida, de la vida feta escola, de l’entusiasme
que em vas contagiar amb la veritat i la presència



Una ocasió especial per un amic especial, gràcies Ximo!!!!

3 comentaris:

Sergi Torró ha dit...

Entranyable, amics meus
Meravellem-nos
Salut

Ximo Urenya ha dit...

Més que satisfet per les teues paraules fetes poema d'amor.

Volem reprendre el bon costum de fer tertúlia ha dit...

Gràcies Sergi i Ximo dos grans amics que comparteixen dèries versolaires, una abraçada sense metàfora mediadora!!!!