dissabte, 24 de març de 2007

Una nit de música per al record, Toni el de l'Hostal



Els valencians i valencianes no sabem el que tenim a casa. És com descobrir una estança nova a la qual tenies prohibit l’accés, i no preguntes perquè però ja saps, després de la batalla res no va ser el mateix. La pols de les velles ferides mantenia tancades les portes d’uns records que la iaia no volia recordar. El divendres passat, el vint i tres de març, al Casal Jaume I de la Vall d’Albaida Toni el de l’Hostal ens va traure la pols de sobre. Ens va recordar que encara hi ha l’esperança de caminar cap al futur sense pedrers al passat i riure de nosaltres i amb nosaltres. La seua música, les seues versions, són poesia del só grotesc d’una guitarra i una veu. No t’equivoques no és lleig, és senzill, és diferent, en definitiva és creativament nostre. Si vols un consell, escolta i sentiràs. Si tens la possibilitat d’escoltar-lo en solitari o amb les Maedeus de ben segur que t’arriba.

Però vam tenir Toni per Toni o Toni al quadrat ja que ens va visitar Toni Espí, guanyador del Premi de Poesia Comas i Maudell de la Ciutat de Tarragona 2006, amb el poemari Reconstrucció. Prompte el timdrem a les tertúlies literàries del Desert de la Paraula. El va acompanyar a una de les seues versions, en aquest cas de Veles e Vents.

Va ser una nit d’aquestes inoblidables, una gran vetllada que va acabar ballant fandangos o al menys així els vaig deixar quan el meu cos no podia més. La pols torna a acumular-se a altes hores de la matinada quan el café licor amb coca-cola, allò que en diem burreta, ja no fa l’efecte desitjat.

Bona nit i barca nova.


Toni el de l'Hostal a la Guitarra i Toni Espí als poemes.