divendres, 28 de novembre de 2014

Nit de cinc versos

El temps és un estrany company per escriure versos. És eixa companyia silenciosa que t'abraça com la nit. Amb uns braços tènues, d'una finor freda però tendra a l'hora. És la sensació de les Heliconíades filles de Zeus i Mnemosine perdudes a la muntanya sagrada de la meua vall blanca. Full de transparència cruel, com un record que no et recorda més enllà de la paraula, escrit prim sobre el temps. Amb l'aquiescència promiscua de les muses que dies enllà compartien riures amb l'enyorança del poeta. Hui però puc dir que escric, quaranta síl·labes, amb la mateixa senzillesa que la nit esdevé dia.





I
Gaudisc l'aurora pel final
durar i perfer el principi
Gaudisc escriure't pel final
caminar tocant als teus versos
no encallar en comes ni en punts