dimecres, 2 d’abril de 2014

Damunt la taula


Damunt la taula
escampat amb cert ordre
hi ha un goulash de versos
entrelligats d’ànsia
cosits als llibres
com mana l’editorial
Memòria de Montserrat,
de tu i de mi, també és Abelló.
Gallego, Si temieras
Morir, és de Vicente.
      La Rosa
d’Ignacio Regresada
plastificada i embassada
per no mullar-se
perquè hui plou en gana.
A baix de tot
hi ha un Llibre
des les Brandàlies
de l’Àngels que s’escriu Gregori
des de dins del seu deliri
que faig meu per moments.
M’empeny també Cassasses
buscant un buit a taula
per als seus Començaments
i ocasió
de les ocasions.

Com per al meu aniversari
sols queda una setmana
i plou a fines llàgrimes
com els dies curts
xirimiri li diuen
als dies de gotes fines
cala babaus també
com les paraules
amuntegades als llibres
donant-se cops
de peus i mans
per obrir els pètals
per eixir a l’exterior
a respirar l’estima
o l’odi d’un lector
acostumat al desordre
natural de les coses
al creixement natural
de les lletres a dintre
dels fulls desescrits
oberts com el seu cap
d’un cop sec
d’idees tendres.

Damunt la taula es pot
menjar, escriure i fotre.
Tot a l’hora és difícil
però no impossible.


Poema de Pep Alfonso


Com diu la Judith Sanz, companya al Taller de poesia, potser patim incontinència poètica. Aquestes gotes al paper són de fa uns anys, potser del 2009. No ho puc assegurar, tant se fa. El que sí recorde és que era tard i com sempre abans de dormir necessite una dosi de lletres. Com no són hores la majoria de nits és la poesia la que remata l'insomni. Aquella nit van ser aquest cinc llibres els que esperaven a la tauleta per oferir-me, sense resistència, obertes les seues pàgines. Tot un plaer que sols sabem apreciar els onanistes confessos.