escampat amb cert ordre
hi ha un goulash de versos
entrelligats d’ànsia
cosits als llibres
com mana l’editorial
Memòria de Montserrat,
de tu i de mi, també és Abelló.
Gallego, Si temieras
Morir, és de Vicente.
La Rosa
d’Ignacio Regresada
plastificada i embassada
per no mullar-se
perquè hui plou en gana.
A baix de tot
hi ha un Llibre
des les Brandàlies
de l’Àngels que s’escriu Gregori
des de dins del seu deliri
que faig meu per moments.
M’empeny també Cassasses
buscant un buit a taula
per als seus Començaments
i ocasió
de les ocasions.
Com per al meu aniversari
sols queda una setmana
i plou a fines llàgrimes
com els dies curts
xirimiri li diuen
als dies de gotes fines
cala babaus també
com les paraules
amuntegades als llibres
donant-se cops
de peus i mans
per obrir els pètals
per eixir a l’exterior
a respirar l’estima
o l’odi d’un lector
acostumat al desordre
natural de les coses
al creixement natural
de les lletres a dintre
dels fulls desescrits
oberts com el seu cap
d’un cop sec
d’idees tendres.
Damunt la taula es pot
menjar, escriure i fotre.
Tot a l’hora és difícil
però no impossible.
Poema de Pep Alfonso
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada