divendres, 26 d’abril de 2013

23 d'abril diada de Sant Jordi


Passege per Estellés
amb pas lliure
i vers irregular.
Al final de vers, pare.
M'agrada seure a l'ombra
a recer del sol intens
en el segon banc a la dreta.
L'ombra de taronger bord
és fresca. La metàfora m'estreny
com dos amants com nosaltres
que llegim les Meravelles
i busquem entre versos
els nostres desitjos.
Un entre tants que reciten
i canten
un entre tants que rimen
i estimen
amb desig de poble
desig d'interior
ventada de la Vall Blanca
vent que t'arrossega
con una rosella novella
d'ametller
de cirerer
d'albercoquer.
Flors perdudes en batalles
no viscudes, malguanyades.
No he passat la guerra
ni tampoc la postguerra
com l'home Estellés.
He passat la transició
de les rebaixes poc transitades
la decepció de la democràcia
d'aquest poble poc sobirà.
No hi ha hesitació entre versos
els dos hemistiquis han perdut
l'oportunitat de guanyar
una guerra reescrita al llibre
de Meravelles. Estellés
ens perdone, la cesura continua.
Assumiràs la veu del teu poble
amb tots els versos dispersos
que hi ha al teu desert interior.

M'alce i passege per Estellés.
Sóc conscient del fet, distret.
Estellés no és un carrer
una plaça o un parc del teu poble.

 

Aquest poema és la segona versió, serà la definitiva?, la primera versió a un click, d'un poema escrit per a la Festa Estellés a Ontinyent de 2012. Clicant a la imatge podeu vorer el vídeo de l'homenatge a Estellés amb motiu del 23 d'abril de 2013 a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València.