dijous, 26 de gener de 2012

1a carta als habitants del desert de les paraules

Al desert de les paraules, 27 de gener de 2012 de matinada


Els aniversaris són un bon moment per donar un cop d'ull al passat. Sense enyorança però si amb molta profunditat. Des de dins. Des de la Cova de les Ombres del vell savi Plató. Malgrat no tindre molt clares les idees. No importa. Allò que més clar tinc és que la travessia continua fins el seu final anunciat o no però inevitable.

M'agrada caminar per aquest atzucac de paraules sense mesura coneguda, sense pare reconegut temporalment. Però en qualsevol cantonada t'espera un vers alexandrí, cesurat, o era censura? I què ens importa. Nosaltres som beduïns del desert de les paraules. Nosaltres? Quants som els peregrins de la paraula? Segurament som dos de sis amb una rima fàcil.

Gens fàcil és caminar entre línies i més quan els peus descalços s'enfonsen en l'arena càlida del desert de les paraules. Però si et pares els ulls cansats enfoquen l'oasi real de la inspiració. Eixa musa que descansa a l'interior de la caverna de Betlem on va nàixer la paraula il·luminada.

L'esperança, a banda de rimar amb enyorança, és la llum real del caminant. La claredat de la persona que escriu pas a pas els versos del seu propi poema. Doncs és el Poeta amb majúscules. Aquell que escriu a màquina per entendre la seua lletra. O la de la màquina. O les dues.

Per cert l'aniversari és sols virtual.

 




3 comentaris:

Mercè Lloret ha dit...

hola Pep, em sent aludida com a un dels habitants del desert de la paraula. Fa massa temps que estic callada, em sembla que deuria de parlar. Perdona aquest silenci tant prolongat, però de vegades no puc acudir a tantes coses en tant poc de temps.Intentaré estar més comunicativa.
Una abraçada,
Mercè

El Desert de la Paraula ha dit...

Mercé m'alegra molt llegir les teues paraules.

La tertúlia ja fa temps que està descansant pel desert de les paraules. De moment la farem virtual en les pàgines d'aquest blog. Més endavant espere que tot continue segons el ritme que necessite cadascú.

Salut i bon vers,
Pep Alfonso

Mercè Lloret ha dit...

Hola de nou,
segurament totes les coses tenen un temps i un moment. Cal per tant disfrutar d'elles quan les tens davant.
Una abraçada,
Mercè