Planxe els mots per arrodonir els
versos
amb cura de no cremar-me els dits
mentre el tub del vapor s'enganxa
als plecs de les al·literacions i
somnis
que encara fan rodolins damunt la taula
palplantat pense que ja sóc despert
faig realitat els somnis de llibertat
malgrat la indòcil màniga de la
camisa
que no vol ser lliure sota les meues
mans
calçotets, calcetins i samarretes
esperen torn
per enllestir un horitzó sense
arrugues
el subjecte desperta i renaix del
descans
de la mort temporal d'un somni somniat.
Escrit el 23 d'abril de 2013, dia de Sant Jordi dedicat a Estellés,
Pep Alfonso
2 comentaris:
molt original pep aquest poema, m'encanta especialment el final
un plaer llegir-te
salutacions des de mataró!!
joan
Gràcies Joan.
Un plaer comprovar que les cabòries, ànsies, somnis i d’altres sentiments interiors d’un poden arribar a l’interior d’altres i fer-los propis, ambdós sentits.
I també comprovar que el nostre valencià és el català de tots malgrat els polítics de torn.
Salut i bon vers Joan,
Pep
Publica un comentari a l'entrada