dimarts, 23 d’abril del 2013

Planxa al·literacions


Planxe els mots per arrodonir els versos
amb cura de no cremar-me els dits
mentre el tub del vapor s'enganxa
als plecs de les al·literacions i somnis
que encara fan rodolins damunt la taula
palplantat pense que ja sóc despert
faig realitat els somnis de llibertat
malgrat la indòcil màniga de la camisa
que no vol ser lliure sota les meues mans
calçotets, calcetins i samarretes esperen torn
per enllestir un horitzó sense arrugues
el subjecte desperta i renaix del descans
de la mort temporal d'un somni somniat.

Escrit el 23 d'abril de 2013, dia de Sant Jordi dedicat a Estellés,
Pep Alfonso



2 comentaris:

Joan Abellaneda ha dit...

molt original pep aquest poema, m'encanta especialment el final

un plaer llegir-te
salutacions des de mataró!!
joan

Volem reprendre el bon costum de fer tertúlia ha dit...

Gràcies Joan.

Un plaer comprovar que les cabòries, ànsies, somnis i d’altres sentiments interiors d’un poden arribar a l’interior d’altres i fer-los propis, ambdós sentits.
I també comprovar que el nostre valencià és el català de tots malgrat els polítics de torn.

Salut i bon vers Joan,
Pep