dimecres, 18 de novembre de 2009

...del teu jo, sóc present

Ser conscient del ser
del teu jo, sóc present
en la distància curta
com respirant, pensant
que a cada glop estàs
més a prop del tremp
,aquell detall de l'ànima
fàcil d'oblidar, quan fem
present el nostre ser
conscient, et somriu
perquè és el regal, el ser
sense paper d'estrassa
embolicat amb un sospir
de vida viva que viu
tan dins del pou del ser
que no sóc conscient
i sóc perquè n'escric
conscient d'estes paraules
que tu ara reescrius
i vius el vent amb riure
present al teu sóc
del temps conscient


1 comentari:

paraules sense sentit ha dit...

Hola,
sincerament, no sé com he arribat fins aquí, bé, crec que cercant fotos d'un cantant hi he, però és igual. La teva poesia m'ha encantat. Feia temps que no llegia un poema que m'emocionàs, i aquest sens dubte ho ha fet.

Gràcies :)