Prou de lloances, mots
miserables i sorda vida
prou de lloances, pell
sintètica i infantil desig
gran observador d'ulls petits
assegut a la seua cadira
damunt del seu llast de tarquim
que put a nós de pelacanyes
Prou de lloances, mots
miserables i sorda vida
prou de lloances, pell
sintètica i infantil desig
cal fer-ho i deixar-les, aquestes
al seu lloc totes són, paraules
surt de la senda miserable i
renta’t les sabates de merda
Segon poema de la primera part
del llibre inèdit "Exercicis d'autoestima".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada