divendres, 15 de febrer de 2013

Prou de lloances, mots



Prou de lloances, mots
miserables i sorda vida
prou de lloances, pell
sintètica i infantil desig
gran observador d'ulls petits
assegut a la seua cadira
damunt del seu llast de tarquim
que put a nós de pelacanyes

Prou de lloances, mots
miserables i sorda vida
prou de lloances, pell
sintètica i infantil desig
cal fer-ho i deixar-les, aquestes
al seu lloc totes són, paraules
surt de la senda miserable i
renta’t les sabates de merda

Segon poema de la primera part
del llibre inèdit "Exercicis d'autoestima".