Autoepíleg a institut passat

No és un bou la joventut?
però si una fera púber
i de docilitat amarga.
I més passats els anys,
una vintena llarga.
No, més bé curta,
ara no importa el tamany.
Al temps de la cremallera fàcil,
no es portaven els botons, saps?,
podies ben bé pillar-te els pels
dels ous i no adonar-te’n.
Clar, amb les feromones bullent
a flor de pell, tot és possible,
fins i tot un granet grassonet
i roig pot ser bonic i bell.
Hi ha qui canviaria la pubertat
per un plat, fiquem que de maures
experiències, immaterials i panses,
entre les seues mans per descomptat.
Materialitzades de cop i volta
per omplir aquestes fulles
amb perennes i verdes paraules.
Al institut no s’acabà la vida
com pensàvem aleshores.
Al cau de la nit va trencar el dia
i en la capital del Túria
beguérem cervesa
fins a rebentar existències.
Encara importava el tamany
però ara amb la nocturnitat
semblava una ONG sense fronteres.
Nosaltres no hi érem solidaris
més bé solitaris multitudinaris
i ens venia de gust
trontollar darrere dels malucs
indiferents de les noies.
Ja fa temps que, entre
tequila i tequila, varem
perdre el fil de la partida
d’aquell billar de forats,
forats americans!!, reia un heavy
mentre esperava el seu torn.
Ara sols em queden els records
i les paraules que com
els sentiments
es precipiten
al fons
de l’esperança,
com els sediments
d’un riu que se’n riu impotent
mentre evacua de bades
al mar de l'adolescència.
Adéu sigueu pubertat!!
Benvinguda al vestíbul
de la meua llar eterna.

Poema que obri el llibre inèdit "Exercici d'autoestima".

Escrit en l'última revisió d'aquest poemari allà per l'any 2005.

 

 Dibuix de la meua època d'estudiant a València