dimecres, 14 de desembre del 2011

Per tonar a parlar... rellegir Baudelaire

 Foto de Nadar, 1856. Utilitzada per a Edicions 62
a la portada de "Les Flors del mal" a cura de Jordi Llovet


     Benedicció, de Chales Baudelaire

     Quan, seguint un decret de potències supremes,
     en el món ensopit apareix el Poeta,
     la mare, espantada, amb paraules blasfemes
     aixeca els punys a Déu, que en té pietat:

     "Ah! Hagués parit un niu ple d'escurçons
     en comptes d'alletar aquest poca cosa!
     Maleïda la nit de plaers molt efímers
     en què al ventre vaig concebre la meva expiació!

     [...]

Una benedicció estranya és el Poeta per a la mare del Poeta, la paraula. Estranya també és la benedicció de caminar novament pel Desert de les Paraules. Retrobar espais, entre versos, oblidats i proscrits a l'expiació de viure, entre dies i nits, ofegat entre subjecte, predicat i complements diversos. Recuperaré l'espai retorçut al temps, verbal però present, de les tempestes intestines.

Després de tant de temps, verbal però passat, ací t'escric entre versos conversos. Doncs creient sóc en les paraules del Poeta. Maleït poeta, maleïdes paraules de creació dispersa. D'una vida entre paraules, esperant respostes, però sense fer preguntes.