dimarts, 27 de novembre de 2007

“Definicions no definitives i al·lucinacions lúcides” al poemari de Sergi Torró



Al fons Esteve Fa i en darrer pla a l’escenari,
d'esquena Vicent, Sergi de perfil i Jesús darrere


La presentació del poemari “Visions Provisionals” del poeta d’Ontinyent Sergi Torró va estar a càrrec del seu amic i company Jesús Baranco. El marc incomparable del restaurant “La Rata Cellarda” de Benaixama va ser triat en esta ocasió per a la posada en escena. A aquesta casa ,que encara ens recorda un vell mas de llaurador, els amfitrions Carles i Cristina han creat un espai gatronòmic-cultural interessant. El Desert de la Paraula es va traslladar per a acompanyar als amics Sergi i Jesús en una jornada poètica irrepetible per molt que n’escriguem. La festa va començar amb la música jazz-pop del grup d’Esteve Fa.

El músic de Cocentaina estava ben acompanyat, com ell mateix va explicar en presentar els músics. “Estem representats des de la Mariola al Montgó. Som de Bocairent, Muro, Cocentaina i Dénia”. Mentre Carles, l’anfitrió del local, llevava un barril de cervesa de l’escenari que era realment el magatzem del restaurant. L'espera no es va fer llarga, ni avorrida. Els presents sabien on anàvem.

El jazz i la cervesa van obrir l’acte i, després de sopar, ja prop de les 12 de la nit, va començar Jesús la seua introducció del poemari i de les seues intimitats d'amic del poeta. La introducció, que per a uns va ser llarga, per a mi el que realment va ser és franca. D’amic a amic, des del cor Jesús va desgranar les vivències amb el seu amic Sergi i el poemari. De la també “visió provisional” que va fer Jesús en va llegir alguns versos qualificant-los de “definicions no definitives i al·lucinacions lúcides amb un llenguatge cínic (de l’escola de Diògenes)”, malgrat no ser el llenguatge el que més li ha sorprés del poemari.

El poeta va subscriure “tot el que ha dit Jesús” i va parafrasejar al columnista F. M. Àlvaro, explicant què “no tenim l’obligació de llegir allò políticament correcte sinó allò literàriament correcte”, i va llegir “el breu poema” Sant Dimoni, de la pàgina 49 del poemari amb els versos del qual acabarem.

Sant Dimoni,
digues, que ella
ara
és una altra?

Jo m'he enamorat d'una altra

I jo sóc un altre
I demà seré un altre

Sant Dimoni,
digues,
quan m'enamoraré de mi?

És obligatori sortir-ne
No es veu el Cel
des de l'Infern, Sant Dimoni

Digues...