dilluns, 15 de juny de 2009

Juan Eduardo Cirlot (1916-1973)


Cirlot, i la seua obra, han caminat pel desert de la paraula sempre de la ma simbòlica del misticisme més poètic. Potser per això s’ha tardat prou en reconèixer l’oasi que suposa la seua Paraula en aquesta travessia pel desert. Nosaltres, beduins del vers i la paraula escrita, volem descansar un moment a recer de les seues palmeres i veure l’aigua dels seus versos.

En 1968 diu el mateix Cirlot; “Si publique pocs exemplars és perquè crec que en l'actualitat és molt difícil o quasi impossible interessar amb una poètica nova, sobretot si aquesta versa sobre experiències espirituals i no sobre problemes de la massa. La humanitat vol convertir als poetes en periodistes, agents de publicitat o sacerdots, gèneres molt distints i respectables en diversos graus. Però el poeta no és res d'això. És tan sols algú que respon a preguntes formulades per quelcom que s'assembla al no res. I la seva veu té una ressonància que no podria evitar encara que volgués. A això se li diu hermetisme”.
Per això li dediquen el divendres 26 de juny la tertúlia del Desert de la Paraula. Com tots els mesos ens trobarem al Casal Jaume I a les 21:30h per tornar a gaudir de la companyia dels beduins de la paraula. Molles i versos com sempre.