Amic.

El meu amic no li trobaria sentit a aquestes paraules. Perquè tot allò que no dóna solució explícita a les malalties que pateix el món, no és un bon diagnòstic per a un metge. El meu amic no és metge, per tant el sentit de les paraules no té res a vore amb les malalties del món, sols la irresponsabilitat de no ser metge de mons té conseqüències directes sobre aquesta situació. Per tant el meu amic no li trobaria sentit a aquestes paraules.

 

Envers, per Pep Alfonso

 La realitat sempre supera la ficció

Homentage a Vicent Andrés Estellés a la Vall d'Albaida.

Baixat les bases de participació a l'Homenatge a Vicent Andrés Estellés que s'està organitzant des del Casal Jaume I de la Vall d'Albaida.

Més informació al bloc de l'homentatge.

Hui és el dia

Hui és el dia dels grans magatzems

On l’amor està d’oferta i l’odi de rebaixes

“Compre 15 euros d’essència d’estima

i millorarà el seu amor per un dia”

O potser per uns segons d’orgasme

plastificat, comercial, empaquetat

amb el paper de l’oferta i la comanda

de les belles històries de va ser i era...

Un conte per viure una faula oblidada

pel llop i la caputxeta, tant se val,

doncs no hi ha estima sense celebració

“I van ser feliços i van menjar pastissos”

Per molts anys que li dure, llarga i dura,

l’estima de l’amant i de l‘estimada, clar.

No està el mercat per a reduir nínxols

l’oferta cal que supere la comanda.

 Per Pep Alfonso

 

Un café, per favor

Un café per favor

Un vers i més café

Paraules glop a glop

Amb molt de sucre

(...)

Aquest versos els vaig escriure a València quan estudiava a l'Escola d'Arts i Oficis. Quan la tertúlia es deia “La senda dels miserables” que després, en passar per Bocairent i acabar en Ontinyent, s'anomenaria col·lectiu Cultural Santdimoni. En aquella època l'ànima i el cos de la tertúlia érem Sergi Torró, Antoni Cabanes, Pep Alfonso... i poc més.

Jo festejava i “remenava els somnis” adolescents. Hui m'han vingut al cap aquests versos. Però sols recordava els primers. Ací està el poema complet, de moment.

“A Genoveva”

Un café, per favor

un poema i café

un vers i més café

paraules glop a glop

amb molt de sucre

llegint café i

remenant poemes

sucant rosegons de somni

Cau el record al got

bufa vent la finestra

filtra llum la persiana

quan veig els teus llavis

darrere de cada vers

dins l'últim glop de café

xopa suau la teua pell.

Vull agafar-te i beure't

tinc el desig de ...

Un café, per favor

JAS! Al Botànic de la Universitat de València

Música de David Pastor i poemes de Lluís Roda

Dia: 04 febrer 2012

AUDITORI JOAN PLAÇA, DISSABTE, 19:30h.

Lloc: Jardí Botànic de la Universitat de València

Al carrer Quart, 80

Sense títol

L'adulteri etern de la paraula

el subjecte barallat amb l'anunci,

aquell complement mal predicat,

doncs no té cap sermó

ni directe ni indirecte

que complemente la joia

de portar a bon fi l'estima

de la núvia sense nuvi.

L'autoestima platònica, adultera,

de l'estimat desestimat.

El conte que no ha escrit el final

doncs no va ser i era

en un desert llunyà, càlid.

Saps la temperatura del teu cos?

Saps la paraula exacta per

introduir-te, a la caverna

buida, del teu propi adulteri?

Seu i enfonsat a l'arena fina

del desert de les paraules.

De les teus paraules, sordes i

sonores, impronunciables i

intimes, al temps que públiques.

Els camins de la paraula

són indescriptibles, adúlters.

Incompresos quan s'alça el sol,

rebutjats al mig dia, temuts al vespre

i plorats en caure el sol, dormint.

El cicle etern del poema

acaba amb el primer mot

del primer vers, del primer poema:

“El beduí era al desert de les paraules...”

 

Pep Alfonso,
començat en zona humida i acabat en zona desèrtica un dia com hui mateix.

Conversa i recital poètic a Dénia

Carles Mulet, Pau Sif i Maria Josep Escrivà estaran junts aquest dijous a Dénia, per presentar "Quadern de sal" i "Blasfèmia", publicades a la nostra col·lecció Razef de poesia. Serà a les 20.00 a l'agència de lectura 'Baix la mar'.