divendres, 3 de febrer de 2012

Un café, per favor


Un café per favor
Un vers i més café
Paraules glop a glop
Amb molt de sucre
(...)


Aquest versos els vaig escriure a València quan estudiava a l'Escola d'Arts i Oficis. Quan la tertúlia es deia “La senda dels miserables” que després, en passar per Bocairent i acabar en Ontinyent, s'anomenaria col·lectiu Cultural Santdimoni. En aquella època l'ànima i el cos de la tertúlia érem Sergi Torró, Antoni Cabanes, Pep Alfonso... i poc més.



Jo festejava i “remenava els somnis” adolescents. Hui m'han vingut al cap aquests versos. Però sols recordava els primers. Ací està el poema complet, de moment.






“A Genoveva”

Un café, per favor
un poema i café
un vers i més café
paraules glop a glop
amb molt de sucre
llegint café i
remenant poemes
sucant rosegons de somni

Cau el record al got
bufa vent la finestra
filtra llum la persiana
quan veig els teus llavis
darrere de cada vers
dins l'últim glop de café
xopa suau la teua pell.
Vull agafar-te i beure't
tinc el desig de ...
Un café, per favor