Recitant a l'Octubre, 23 abril de 2015 - Foto de la companya i poeta Àngels Moreno
“quan
la suor del que fem,
no l'eixuga el que rebem”
no l'eixuga el que rebem”
Ovidi Montllor
Dir-te, perquè vull,
m’agradaria tant
que
ja no m’alimenten
lletres
ja voldrem el vers
sencer
i és la teua veu
aliment
i el teu record
devoció
a una verge deslloada
deslletada pel
poble
gota a gota
derramada
per l’engonal del
metre
sense cesura, sense
mesura
quina criatura més
pura
la teua dolçor i
frescor
que amb els anys
millora
que no recull qui
l’escriu
als bruts murs de
la ciutat
sinó el lector que
la viu
després de
llegir-la corprès
des del carrer ja
mai donzell
pel nostre temps
que esperem
altre torbador d’emocions
que ens la cante
amb raó
com tu ens cantares
crua
la lletra d’aquesta
cançó
que encara li diguem
vida
i no volem fer-la vacances
fins el final del
poema
Ovidi, perquè vull
digues que sí
que sóc de poble! I
tant
i Pasqual, que
menjava
molles i alimentava
l’ànsia a
l’entrecuix de la
paraula
entre costeres i
ponts
i música oblidada
de telers
els pocs mots volen
al vers
com el fil prim del
meu deler
que com la cimolsa
penja
d’aquesta trista, entreteixida
i
dissortada màtria
que t’evoca
com una fera ferida
d’amor
uterí, desig edípic
pel poble
assassinat com de
paraula lliure
a final de cada
vers cap un poema.
Foto de família el dia de Sant Jordi a l'Octubre - Homenatge a Ovidi - 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada