dijous, 19 d’abril de 2012

8a carta al beduí de les paraules



Dies i dies que les paraules brollen sense presa però sense pausa. Busquen l’eixida natural per ordenar-se en versos dispersos i proses diverses. Sensacions multiformes que busquen les mans del picapedrer que els dóna la forma estimada. Estimada que no perfecta. Per a perfecció ja estan les idees, les intuïcions del poeta. La perfecció no sap de faltes d’ortografia o de fisonomia. Fins i tort hi ha versos on l’arruga és bella i la rima assonant, però amb idees d’altres. Altres és important per al nosaltres; el poeta, el marit, el pare, l’amic... el fill de paraules de secà.

Puta d’oros!!!!
d’una baralla
de quatre pals:
cors,
cavallers,
putes i
madams.
Jugar-s’ho tot
al final del dia
no és cap solució
poètica.