dimecres, 21 de març de 2012

5a carta escrita directament al Desert de les Paraules


1a part

M’han aconsellat que escriga els meus somnis sobre una fulla de paper blanc, un acte de creació cap al interior com una resposta a la pròpia paraula. Encara que no trobe fulles en blanc després de trenta i tants anys d’escriure d’amagat i llegir llibres d'històries d’altres. És una petició estranya malgrat ser una amiga, deixant de banda la seua deformació professional de psicologia acadèmica. Pel que em toca i se’m demana no deixa d'ésser un acte d'hedonisme espiritual, intentar connectar amb la meua ànima deixant de banda les coses superficials com el jornal, el cotxe, la casa i altres possessions que sempre m’han fet il·lusió. Ixes pedres també formen part de la casa dels meus somnis són elements de confort per a aquesta vida que sempre ha estat clar que la tindria que compartir. No és un camí fàcil compartir els passos amb la dóna que vaig conèixer a les faldes del Benicadell quan tenia vint-i-un anys. Allà per l’any noranta un, si la memòria no em comença a fallar perquè encara que sóc jove la capacitat d’enregistrament del disc és limitada. Però tot i això és el primer somni que esdevé una realitat, un fet consumat. Potser és aquesta la Pedra Angular de la casa del meu Somni.

(...)