dimecres, 28 de març de 2012

Del llibre “Exili d’Ovidi”, poema número 7




vii

direu de mi: retòric, propens a la mollesa, atent a les efusions
eròtiques. parlareu de mi menyspreant el meu brillant llatí.
direu: no ha aportat res, com no siguen certes amenitats del catre.
però jo us assegure, solemnes fills de mala mare, que deixaré
un senyal molt amarg i perdurable en la nostra literatura: aquell
que clama contra l’excés del poder i deixa
inerme la criatura, sota els turments de l’exili.
aneu a mamar tots!