dimecres, 7 de juliol de 2010

La llarga nit, homenatge de Jaume Plensa a l'Estellés


Desperte d'una somnolència amarga. El volum fet carn entre nosaltres de Jaume Plensa m'ha fotut un colp de sentiments contraposats. Sentiments recolzats sobre les parets de la ment. Aquella cambra poc moblada que serveix per, reescriure? Encara no sé quina és la seua funció. Quines són les paraules d'aquest llibre en blanc que ens va fotre al cap el Creador.

Però un documental sobre el Jaume m'ha tornat, de moment, als desert de les paraules. I ací teniu. Vull compartir aquests versos. Compartir la troballa d'un home lletraferit per l'art de les paraules fetes volum i vida recollida.


Homenatge de Jaume Plensa a "Assumiràs la veu d'un poble" de l'Estellés


Observa l'Home recollit

segut al baix ventre del seu somni

sobreescrit a les carns de l'úter

entre la ment ocult

a dintre de la mare vida

observa com mor la mort

i viu la vida

a l'interior del seu silenci

vigilant als vianants

mentre llig del seu llibre

reescrit amb paraules soltes

de vers lliure

perquè no van enlloc

observa el vent i les paraules

de l'home recollit, assumit.

Poema de Pep Alfonso


Com diu Jaume Plensa al reportatge: Si l'art té una força és perquè no serveix per res. És impossible de manipular quan l'art ix de debò. Jo crec que és com una poesia. Què pots fer amb ella?”.



Cap comentari: