Bullirà La Safor, com la cassola al forn

Guillamino i Pedrals a l'Olímpia d'Oliva

Com ha apuntat el poeta barceloní Víctor Obiols a la Safor s’hi concentra una alta densitat poètica. Hi estic d’acord. Sols cal fer un xicotet repàs pels poetes que ha donat el camp del vers de la Safor. I un fruit, que ja maura a bon ritme és el Poefesta.

La primera sessió que m’he ficat al cos de poefesta ha estat Endolls de Guillaumino&Pedrals. Poesia i música a ritme de hip-hop fonamentalment. Encara que s’ha pogut escoltar flamenc i també soul, entre d’altres. El més important és que l’han compartit amb alumnes d’institut. La poesia al servei del ritme i la diversió jove. Amb un sentit de l’humor sense complexos ni autocensura.

La vesprada, malgrat arribar tard un altra volta, entrar a Oliva amb falles i la Setmana Santa als carrers és un suïcidi per als nervis. Però val la pena seure a l’Olímpia d’Oliva a escoltar bona poesia vinguda des de Roma, Barcelona, Salamanca, A Coruña, Málaga, Terrassa, Pierola, Palma de Mallorca i Beniopa.

Ressaltaria la força juvenil, inflamada la tostesterona de l’adolescència tardana, de la mallorquina Tonina Canyelles. Visca l’hormona de l’adolescència més maura i plenament poètica que ha avocat a dalt de l’escenari. El seu poema Babel 2008 no té desperdici. Però l’evocació i l’imaginació sense complexos del que fan les imatges dels sants quan els deixem tranquils a l’església tampoc al primer poema menys encara. Tampoc deixar de banda la Madame silicona de la Maritxell Cucurella també ha trencat esquemes. La malaguenya Maria Eloy també ha obert la caixa dels trons i amb la seua passió poètica ha arribat al públic. M’han agradat més les dones, en el sentit poètic del terme, és clar.

Al final ha pagat la pena el temps passat a la senda dels elefants metàl·lics per gaudir del bon vers. Al final un bon oasi al vell mig del desert de la paraula. Mentre hi ha vers hi ha esperança.