Hui he esmorzat amb l’amic Sergi Gómez, Can Carrasca, i
de la conversa, personal i literària com no, ha sorgit aquesta reflexió que
vull compartir amb vosaltres al desert de les paraules. Gràcies beduïns i beduïnes!
Aquestes paraules de Salvador Oliva al
seu llibre “Nova introducció a la mètrica” són l’eterna paradoxa de la
creativitat. L’aparent conflicte entre forma i contingut al fet creatiu és el
diàleg constant entre autor i obra. O el que és el mateix, a la meua forma
d’entendre, la conversa constant entre autor i lector-observador del fet
creatiu. I com podeu observar faig extensiu aquesta reflexió, en veu escrita, a
l’àmbit de les arts plàstiques, escèniques, sonores...
L’equilibri creador entre forma i contingut
és omnipresent i molts han estat els moviments que han intentat fer les seues aportacions al
cabal de la cultura des dels principis del temps. Però el punt on més entendrà
la gent aquest conflicte artístic és a les avantguardes de principis del segle
passat. Un conflicte, una crisi social, potser com la que vivim ara mateix, va
propiciar l’esclat creatiu i innovador de l’avantguardisme. Al vell mig
d’aquest diàleg sempre ha estat la voluntat innovadora de creador i observador.
Tant a la forma com als continguts els moviments d’avantguarda han estat, i
continuen estant, un referent de creativitat.
Molts d’aquests moviments, com per
exemple el cubisme, s’han quedat en tan sols una mirada diferent del creador
sobre el fet creatiu, una forma d’expressió innovadora d’uns continguts, no tan
innovadors per al gran públic. Res més lluny de la realitat perquè malgrat tot
forma i continguts utilitzen el mateix canal de comunicació artística i per
tant ambdues estructures en són part del missatge.
Sense més pretensió que generar opinió
vull aclarir, subratllar, marcar, ressaltar que allò que realment m’interessa
és el diàleg. Per tant puc afirmar sense por a equivocar-me que vull diàleg’art-te.
Vull que la creativitat siga un diàleg obert entre forma i contingut, entre
creador i observador. Per tant és l’hora de traure la paraula, els pinzells, la
càmera, les espardenyes de ball, els instruments musicals al carrer i dialogar
sense por amb el públic, amb els ciutadans i ciutadanes de a peu.
No m’agradaria acomiadar aquest breu
diàleg, més aïna un monòleg, reflexiu sobre el fet creatiu sense nombra altres
paraules, pense que encertades de Salvador oliva “La ideologia no forma mai part de cap obra d’art. I, si hi és, no és
pas l’element que li dóna valor a l’obra”. Tancar aquest text amb paraules
d’altre no m’obliga a compartir la seua opinió sobre el fet creatiu, o poètic
en aquest cas.
PS. Ara sols cal passar a l’acció i començar a crear aquest punt d’encontre
al carrer que serà un dia no molt llunyà on podrem diàleg’art-te!!!!
