Vicent Penya i Manel Alonso al Jardí de les Delícies

La poesia que us presentarem al Desert de la Paraula ja ha calmat la seua set al Jardí de les Delícies d'Amàlia Garrigós en Ràdio Nou. El passat dissabte 20 de febrer a les 11 del matí els poetes Vicent Penya i Manel Alonso van recitar i presentar els seus llibres. Sobre tot van parlar de poesia. Ací teniu el tall de veu del programa.

Malgrat tot no us confieu que aquest dos beduins de la paraula sempre tenen versos doncs són fons naturals de poesia. El vers no s’asseca mai al desert de la paraula. Sempre hi ha un vers que compartir.





Us esperem al recital poètic i posterior tertúlia del Desert de la Paraula al Casal Jaume I de la Vall d'Albaida el divendres 26 de febrer de 2010 a les 20:00h.

Vicent Penya: un amic, un poeta

Per anar fent boca ací teniu un text sobre Vicent penya del blog de Juli Capilla "adesiara".

"De tots aquests anys de projectes periodístics –de caire cultural, majoritàriament–, el llegat més valuós que n’he recollit ha estat, sobretot, de caràcter humà. La balança és molt positiva, sens dubte –per bé que cal dir també que alguns “intel·lectuals” m’han decebut profundament: no per les mancances que pogueren ostentar impúdicament (tots en tenim, de mancances), sinó per la seua obstinada i miserable mesquinesa. En el cas de Vicent Penya excel·leix l’home culte i, a més a més, la seua humanitat"...

... text complet al blog de l'autor.

Poesia i comporís cívic

“Versos breus però no lacònics, lleugers i no pas superficials, fondos sense embafaments, apassionats sense patetismes, complexos sense ser exhaustius, de vegades incisius i penetrants, esmolats com el ganivet d’un saginer, dolços com carrossos de sucre, d’altres suaus i eteris com bambolles de sabó, irònics i irreverents, melancòlics sense llàgrimes i, al capdavall, sincers, sense cap pretensió de convèncer ningú, amb l'única voluntat de dir allò que es vol dir, allò que cal dir…”

Article del poeta Joan Baptista Campos. Pots llegit-lo complet al seu blog: “La garfa dels dies”

"Homèrides" de Vicent Penya i "Correspòndencia de guerra" de Manel Alonso

Tertúlia per al darrer divendres de febrer dia 26 a les 20:00h


El Casal Jaume I de la Vall d'albaida celebra aquest curs el seu 10 aniversari d'activitat cultural. Des del Desert de la Paraula volem sumar-nos a aquesta celebració i convidar-vos a la presentació de dos poemaris singulars. Les "Homèrides" de Vicent Penya editat en Bromera i "Correspondència de gerra" de Manel Alonso editat en Aguaclara.

L'acte consistirà en una breu introducció dels autors i un recital poètic. El duet poètic serà a càrrec dels mateixos autors.

En acabar el recital i després del corresponent sopar baix braç tindrà lloc l'habitual tertúlia "El Desert de la Paraula" al mateix Casal Jaume I de la Vall d'Albaida.

Video de l'entrevista a Manel Alonso pel recent guardó al XIII Premi de Poesia Paco Mollà que otorga l'Ajuntament de Petrer. El video es va emetre a l'EMTV de Puçol.

Divendres, final de mes al Casal, desert desèrtic

Desèrtic és desert

que m’omple les entranyes.

Buscant-te al moll dels ossos

on l’agonia líquida em viu,

doncs no se viure. Sol,

com un parany d’aigua

esmaperdut, desèrtic, solitari.

M’embolica, resseca,

com el paper d’estrassa

i m’omple les butxaques

del suc del sentiment.

Escorregut com cor de fruita

estimada, que desescric

amb la paraula. Gota a gota

el silenci regalla l'arena i

reomple l'oasi al caminar.

Com un rellotge d'aigua

que l'esperança empeny

en el desert com una pau suau

aquell vent de l'est i la llum

que et busca des de l'orient etern

per escalfar-te la foscor.

Ja sols sóc un beduí

perdut al seu interior

on l'arena no crema els peus

i el vers no canta l'ànima.

La llum profunda, captiva

revola i no troba l'eixida

dintre d'una caixa de sabates.

Pep Alfonso, gener del 2010

Divendres 29 de gener de 2101 TERTÚLIA al desert

La Tertúlia del Desert de la Paraula comença l’any nou amb tema. Volem dedicar-li el primer pas de l’any, el divendres 29 de gener de 2010, als versos inspirats en la imatge del desert. Ja que el llibre de Jàfer “El Desert”, publicat a Edicions 62 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en l’any 2003, va ser l’inspirador del bateig de la criatura desèrtica.

El vent ha destrossat tots els desitjos, tot els meus somnis són com l'arena. Ara no sé cap on tirar, què fer, què somiar. Els dies han passat en l'angoixa més alta. Com les gavines de la negra mar o com les naus portadores de deliris venien a la platja, a la deserta platja o roca esquerpa, els infantons del dia. Cadascú coneix el que li és propi. Però qui coneix els seus somnis profunds? Els somnis profunds dels homes, els seus paisatges ocults, els seus desitjos secrets, els seus misteris inexplorats... I la poesia, l'artesania de les paraules, què té a veure amb la immensitat dels deserts, amb la profunda immensitat i solitud dels deserts? Quin camí condueix als deserts i quin al de la poesia?... (Complet a la web de Salvador Jàfer)

L'ANY NOU

(poema del Diwan de poesía Sufí del mestre Dr. Javad Nurbakhsh)

Posseïdors de puresa! El cor ha sentit alguna cosa sobre l'Any Nou,
el moment del goig, de la felicitat i de l'esperança, ha arribat.

Aquells ulls que vau tancar per la foscor de la nit,
obriu-los bé ara, perquè el sol ha brillat.

Embriagats, feu palmes i canteu i balleu,
perquè l'instant que ja ha passat ningú l'ha tornat a trobar.

Ahir es va esfumar, de demà no se'n sap res,
avui és el temps de la felicitat, el dia assenyalat.

Aquest Any Nou és benedicció, perquè el sufí
ha perdut ambdós mons només per aquest instant.

Enxampats esteu en el llaç del "jo" i del "tu".
Feliç el cor que ha tallat amb tot, llevat de l'Amic.

Si et donen Llum, t'arrabassaran de tu,
i per això aquest ocell del nostre cor se n'ha envolat del niu.


Del bloc amic: Camins de l'esperit