Guanyat el temps de
verema
els somnis jauen isolats
en bancal erm de terra
alba
com un desig renadiu
ventat sobre el terreny
prenyat de versos
on fermenta consentit el
silenci
i amb les llàgrimes
terroses dels déus
de gra menut
de pell gruixuda
de polpa negra
de vellut fosc porpra
escrivim amb el dit
mullat en vi
plors que ens esguiten la
pell
ens escalfen l’ànima
de poble que demana oferir
alçant la copa i brandant
la veu
ja n’hi ha prou!
Deixeu-nos beure
homens i dones junts
volem gaudir fins
l’última gota
malgrat la disbauxa
segura
i necessària per beure’ns
les lletres
i escriure amb el nèctar
de la llibertat
començant el llibre “El
got de vi del Poble”
als fulls d’aquesta
nostrada vall blanca.
Pep Alfonso, febrer de 2014 (per a
Envers los vins)
Albun de fotos d'Envers los vins
2 comentaris:
Preciós, Pep. Encetaré una ampolla de vi aquesta nit i beuré a la salut dels teus versos.
Gràcies Josep per les teues paraules. El vi, com els versos, amb moderació sempre va molt bé. També és cert que de tant en tant va bé passar de la moderació a la dixbauxa amb uns versos, un bon ví i bona companyia.
Salut, bona lletra i millor vers,
Pep Alfonso
Publica un comentari a l'entrada