Deixar-se portar per les ones hertzianes de Paraules en Silenci

Una bona forma de compartir paraules en silenci, com són la poesia i la música, és deixar-se portar per la remor suau de les ones radiofòniques. Per tant acceptar la invitació de Manel Arcos a compartir ENVERS amb Franca Masu a Ràdio Pego ha estat molt fàcil. 

Una nit de dimarts als estudis d’una de les poques ràdios que encara ens queden en valencià, Ràdio Pego, em va semblar curta. Un hora per parlar de poesia i música va passar molt ràpid, van semblar pocs minuts. La primera sorpresa de la nit va ser la connexió telefònica amb la Franca Masu des de l’Alguer a l’Illa de Sardenya. Una veu càlida i suggeridora del ventall de tendresa que esclata a la seua música. Em vaig sentir identificada amb la Franca en agrair “el privilegi i el regal” que suposa per ella crear des de la música. Reconeguda autodidacta va ressaltar allò que es veu i es sent a la seua veu “canto sense por ni prejudici amb una gran llibertat i improvisació”. Un regal que potser visite al maig Barcelona amb el seu darrer disc “Almablava”.

 Foto als estudis de Ràdio Pego. Dimarts 25 de febrer de 2014.
Clica ací per sentir tot el programa al blog de Paraules en silenci.

La segona part del programa la vam dedicar a parlar d’ENVERS mentre la música de la Musa sonava de fons i bressolava la meua poesia com mai. I això vam fer llegir i parlar del meu llibre per acomplir un dels desitjos del programa Paraules en silenci, fer arribar la poesia al lector que disfressat d’oient es deixa portar. Es van llegir els poemes Zero, Sang, Pits, Misèria amb la veu de Manel Arcos i jo vaig tancar amb el poema Família. Per mi ha estat un exercici de relectura, com aproximar-me a mi mateix com a lector després de pràcticament un any sense llegir ni un poema d’Envers. I l’experiència ha estat engrescadora. Si tinc que ser sincer que des de la distància, i l’escriptura del segon llibre que eixirà en breu, considerava de poc interès rellegir aquest primer llibre publicat. Però li done les gràcies a Paraules en silenci ja que m’ha fet retrobar-me amb uns sentiments, que lluny d’estar superats, continuen i continuaran acompanyant-me al llarg d’aquesta aventura poètica que escriguem vida.