dimecres, 14 de maig del 2014

per la nit bona nit



La nit és una musa insomne que busca recer entre els versos d’aquesta caòtica versemblança que tot d’una vomite després de la tempesta de paraules que m’obstaculitza la son. No hi ha res com rellegir records de versos blancs, parcialment lliures, que desfilen com personatges de la meua quimera de llums nocturnes, de fantasies viscudes de nit per evitar l’excés de llibertat dels somnis. Personatges que deambulen amb pas ferm les estances versemblants del déu Caos. 


Tot somni té una pàgina on la Musa insomne et parla per escrit de la seua impossibilitat de compartir amor. Ni tant sols aquell breu instant de plaer de desperta confusió amb l’amor deixa lloc al prejudici de la son per cridar-lo pel seu nom, sexe. Però clar el sexe insomne és tant aparentment real com l’amor despert. Sols la voluntat de posseir una ferma postura de caminant diürn dóna certa sensació de controlar la lleu línia que separa la nit del dia.



No hi ha caos més versemblant que aquell que alimenta el meu desig de viure entre paraules lliures, mesuradament lliures. Sols em queda llegir unes pàgines més de la carta que fa cent anys m’envià Lautréamont en forma de cants de Maldoror, senyor que habita els submons de Caos.