divendres, 24 de febrer de 2012

dimarts, 21 de febrer de 2012

Ànima.



Almesc
alfàbega
a la merda,
cercle redó i putrefacte
de paraules oloroses i malsonants
Patim contínuament ferum social
en fer caure les nostres necessitats
pel propi pes de la paraula
al fons passiu de l’ànima
excusat reflex del costum.

 
Envers, per Pep Alfonso




 



Miquel Català escriu als estudiants

febrer 2012

estudiants
les vostres armes han de ser
la paraula i la rosa
el llibre i la pau

no cediu al xantatge brutal 
de la violència
que practiquen
sobre vosaltres
les forces de l'ordre
i els seus responsables
polítics, sols es mereixen
el vostre menyspreu

no caigueu en la tentació
de contestar violentament
és el que ells esperen
és la seua tàctica

(...) el poema complet de Miquel Català el podeu llegir al seu bloc "Lletres en xarxa".


 

divendres, 17 de febrer de 2012

Amic.



El meu amic no li trobaria sentit a aquestes paraules. Perquè tot allò que no dóna solució explícita a les malalties que pateix el món, no és un bon diagnòstic per a un metge. El meu amic no és metge, per tant el sentit de les paraules no té res a vore amb les malalties del món, sols la irresponsabilitat de no ser metge de mons té conseqüències directes sobre aquesta situació. Per tant el meu amic no li trobaria sentit a aquestes paraules.

 
Envers, per Pep Alfonso


 La realitat sempre supera la ficció


dimecres, 15 de febrer de 2012

Homentage a Vicent Andrés Estellés a la Vall d'Albaida.

Baixat les bases de participació a l'Homenatge a Vicent Andrés Estellés que s'està organitzant des del Casal Jaume I de la Vall d'Albaida.

Més informació al bloc de l'homentatge.

dimarts, 14 de febrer de 2012

Hui és el dia

Hui és el dia dels grans magatzems
On l’amor està d’oferta i l’odi de rebaixes
“Compre 15 euros d’essència d’estima
i millorarà el seu amor per un dia”
O potser per uns segons d’orgasme
plastificat, comercial, empaquetat
amb el paper de l’oferta i la comanda
de les belles històries de va ser i era...
Un conte per viure una faula oblidada
pel llop i la caputxeta, tant se val,
doncs no hi ha estima sense celebració
“I van ser feliços i van menjar pastissos”
Per molts anys que li dure, llarga i dura,
l’estima de l’amant i de l‘estimada, clar.
No està el mercat per a reduir nínxols
l’oferta cal que supere la comanda.



 Per Pep Alfonso




 

divendres, 3 de febrer de 2012

Un café, per favor


Un café per favor
Un vers i més café
Paraules glop a glop
Amb molt de sucre
(...)


Aquest versos els vaig escriure a València quan estudiava a l'Escola d'Arts i Oficis. Quan la tertúlia es deia “La senda dels miserables” que després, en passar per Bocairent i acabar en Ontinyent, s'anomenaria col·lectiu Cultural Santdimoni. En aquella època l'ànima i el cos de la tertúlia érem Sergi Torró, Antoni Cabanes, Pep Alfonso... i poc més.



Jo festejava i “remenava els somnis” adolescents. Hui m'han vingut al cap aquests versos. Però sols recordava els primers. Ací està el poema complet, de moment.






“A Genoveva”

Un café, per favor
un poema i café
un vers i més café
paraules glop a glop
amb molt de sucre
llegint café i
remenant poemes
sucant rosegons de somni

Cau el record al got
bufa vent la finestra
filtra llum la persiana
quan veig els teus llavis
darrere de cada vers
dins l'últim glop de café
xopa suau la teua pell.
Vull agafar-te i beure't
tinc el desig de ...
Un café, per favor

JAS! Al Botànic de la Universitat de València


Música de David Pastor i poemes de Lluís Roda
Dia: 04 febrer 2012
AUDITORI JOAN PLAÇA, DISSABTE, 19:30h.
Al carrer Quart, 80


dijous, 2 de febrer de 2012

Sense títol



L'adulteri etern de la paraula
el subjecte barallat amb l'anunci,
aquell complement mal predicat,
doncs no té cap sermó
ni directe ni indirecte
que complemente la joia
de portar a bon fi l'estima
de la núvia sense nuvi.
L'autoestima platònica, adultera,
de l'estimat desestimat.
El conte que no ha escrit el final
doncs no va ser i era
en un desert llunyà, càlid.
Saps la temperatura del teu cos?
Saps la paraula exacta per
introduir-te, a la caverna
buida, del teu propi adulteri?
Seu i enfonsat a l'arena fina
del desert de les paraules.
De les teus paraules, sordes i
sonores, impronunciables i
intimes, al temps que públiques.
Els camins de la paraula
són indescriptibles, adúlters.
Incompresos quan s'alça el sol,
rebutjats al mig dia, temuts al vespre
i plorats en caure el sol, dormint.
El cicle etern del poema
acaba amb el primer mot
del primer vers, del primer poema:
El beduí era al desert de les paraules...



 
Pep Alfonso,
començat en zona humida i acabat en zona desèrtica un dia com hui mateix.


Conversa i recital poètic a Dénia

Carles Mulet, Pau Sif i Maria Josep Escrivà estaran junts aquest dijous a Dénia, per presentar "Quadern de sal" i "Blasfèmia", publicades a la nostra col·lecció Razef de poesia. Serà a les 20.00 a l'agència de lectura 'Baix la mar'.