dilluns, 2 de febrer de 2015

Bona nit silenci

No hi ha bona nit sense un llarg silenci on l’escalfor de la flama diürna pren la temperatura justa per a escoltar-te. Fins i tot un vers amarg que sembla que malbaratarà el poema pot encavalcar-se i esclatar en un soroll sord, en una llum fosca que il·lumina en eclosió l’ànima de cada somni. L’estança més obaga del teu cos on naix el resplendor de la teua criança, del trànsit tranquil de la nit en dia, del soroll en silenci, del caminar en descans, de teu posat seriós amb el teu somriure posat fins que el cercle de la paraula es tanque. Reclòs en un espai tant minúscul com immensa és la meua necessitat de tu cada nit. Tot el temps mentre t’escolte en un silenci insomne.