dissabte, 21 de gener del 2012

Hi ha complements... paraules.



Hi ha complements
directes o indirectes,
a voltes circumstancials,
que no coneixen al subjecte.

El Poeta escriu en vers passiu
noms reescrits, condicionals.
Està fotut, entre línies, mentre
el llig l'aficionat lletraferit.

Hi ha imatges incompletes
directes o indirectes,
que són metàfores disperses
del passat més recent, ara.

No pots reviure les paraules
del vers anterior. Ja ha passat.
Les pots rellegir o subratllar
mentre el temps corre i passa...

Passa de llarg, alegrement
perquè viure és passar i repassar
a poc a poc, reescrivint-la
com si fos la tornada del poema.

Al final són sols paraules
arronsades entre versos
Oasis de tota una Vida
viscuda al marge del Poemari.

Demà mateix et tornaré a
rellegir i reescriure, o viure i
desviure. Esperant trobar, la
inspiració, d'aquest vers finalitzat.